UEC Tortosa – Espeleo i Barrancs

Secció Barrancs i Espeleologia de la Uec de Tortosa

SORTIDES ESPELEOLOGIA UEC TORTOSA HIVERN 2021-2022

17 enero 2022 per Jordi Reverté

Realitzem la següent crònica, detallant varis avencs que hem estat fent i dels quals hem recollit informació del material necessari a emparar per a la seva realització i així servir de guia per si algú altre les vol fer.

SIMA DEL CABALLON (Dos Aguas –València) (28/12/2021) -163 m

Aquesta cavitat ja feia temps que la teníem en ment per fer-la. No és una cavitat de molta profunditat, -163 m al pou final.

Per fer la sima hi vam anar Juan Solé i Xavi de l’Espeleo Club Dinàmic i Jordi, Gina i Jessi de la UEC Tortosa.

Jessi, Xavi i Gina a la boca de la Sima

La cavitat comença amb un pou de -59 m, el qual segons les descripcions es pot fer fraccionat o gairebé directe. Nosaltres el volíem fraccionar per tal de poder fer la sortida més escalonada i seguida, però la majoria d’spits estaven en mal estat, i hi havia un punt que hi havia un fregament de la corda contra la paret, que vam poder resoldre posant una protecció a la corda. Hi havia un espàrrec de parabolt amb la rosca oxidada que poder ens hagués pogut treure el fregament, però en vista de l’estat exterior del mateix no ens vam fiar.

Ens vam anar repartint la instal·lació de l’Avenc. Xavi va començar amb el pou de -59 m i Jordi va continuar amb el famós menandre “agarrate que viene curva”.



Jessi, i Gina a les estretors del passamans agarrate que viene curva.

Aquest passamà és el més nombrat a les cròniques que vam poder llegir abans de fer la cavitat i la veritat és que tot el que deien no era per a res exagerat.

Es tracta d’un estret meandre desfonsat d’uns 20 m de longitud i amb una profunditat que va dels 5 als 20 m i que van un total de 16 spits (segons la topografia).

El meandre té parts molt estretes i les parets son molt lliscoses, cosa que dificulta molt la col·locació de les plaques d’spit, a part que hi ha varios spits que estan en mal estat també, n’hi ha que giren al apretar el cargol i n’hi ha que simplement el cargol entra i surt ja que no hi ha rosca. Això va fer que hi hagués algun allunyament a l’hora d’instal·lar i fes més costosa l’instal·lació.

Un cop passat el meandre ja trobem el pou dels corals -20 m, i d’allí a un altre pou de -8 m que ja ens deixa a la Sala Cantabra.



Gina  i Jessi a la sortidas del passamans agarrate que viene curva, camí del pou dels corals.

D’allí es van succeïnt els següents pous, acompanyats de la excel·lent  topografia i descripció que van realitzat els companys del Club Viana.

Tot i això la immensa majoria de la instal·lació és amb spit i és costosa de localitzar-los, ja que hi ha zones on no es troben i hi ha zones on n’hi ha tants que no saps quin de tots escollir.

Al pou de -24 que dona pas a l’escalada del Rostro Palido, ens va costar molt de trobar els spits per baixar i ens va tocar fer invents amb cintes i naturals.

El pas de l’Esthéticenne no deixa indiferent tampoc, amb una rampa amb molt fang i enganxós, que quan et quedes aturat t’afones els peus.

Un cop baix de la rampa de fang i a mà dreta comença uns altres passamans que donen a la vertical del “pozo del acojono”, el qual té una de les parets amb unes boniques formacions blanques en forma de broculets.


Foto desde la base del pozo del acojone.

El pou de “viernes 13 y yo aquí pringao” no el vam fer, ja que estàvem de fang fins a les celles i no ens apetia enfangar-nos més.

La sortida cada un anava desistal·lant una part i marxant per davant amb les cordes ensacades.

La sortida pel meandre de agarrate que viene curva, no ens va deixar indiferents, amb el cansament acumulat i els petates enganxant-se per tot arreu, va fer que ens recordem una bona temporada d’aquesta sima.

Un cop fora de la cavitat a córrer cap els cotxes, ja que aquesta és calorosa i desprès del pou de -59 m sorties suat de la mateixa, cosa que contrastava molt amb el fort vent i fred que feia a l’exterior.

La cavitat, tot i no tenir una gran profunditat és molt complerta i atlètica, el passamà fa honor a la seva fama i la resta de la sima, al estar amb spits fa que sigui laboriosa la seva localització i instal·lació.

Juan sole sortint del pou de -59 de la Sima.

Si la tornem a repetir, segurament ens costaria menys temps, ja que conèixer la ubicació dels spits i la progressió de l’avenc facilitat moltíssim la seva instal·lació.

El temps que ens va costar fer la cavitat va rondar sobre les 12 h.

El material que vam emparar va ser:

1 corda de 70 m per al pou de -59 (recomanem mínim una corda de 80 m) ja que la de 70, amb sols 3 fraccionaments, arribava molt justa a la base del pou.

1 corda de 80 m per als passamans agarrate que viene curba, pou dels corals i pou -8 que dona accés a la Sala Cantabra. (recomanem fer-ho amb 2 cordes de 40 m) 1 per als passamans i l’atra per als dos pous següents, ja que instal·lar el passamà amb el petate i la corda de 80 m, fa més difícil la instal·lació.

1 corda de 30 m per al pou de -17 m i pèndol.

1 corda de 40 m per al pou de -24 m.

1 corda de 20 m per al pas de l’Esthéticienne.

1 corda de 40 m per al Pozo del acojono.

1 corda de 20 m per al pou dde Viernes 13 y yo aquí pringao.

60 mosquetons.

60 plaques spit.

1 antiroce (per al pou de -59).

3 cintes de 60 cm, per a desviadors.

La cavitat és calorosa, i a part del fang, és prou seca.

AVENC DEL CP-1 (Barranc de Lloret) (08/01/2022) -195 m

En aquesta ocasió vam escollir una cavitat de les nostres terres, situada al Barranc de Lloret i a la zona on es troba el barranc de Cova Pintada.

Per fer la sima hi vam anar Juan Solé i Xavi de l’Espeleo Club Dinàmic i Jordi i Gina de la UEC Tortosa.

Preparant-nos per a la pujada fins la boca de l’Avenc i Xavi agafant forces amb el bocata.

Aquesta cavitat és una de les 10 cavitats més importants de Catalunya per desnivell.

Juan i Xavi no havien fer aquest avenc, i a nosaltres ens va servir d’excusa per repetir-la.

Nosaltres no hi havíem tornat que quan vam acabar les exploracions amb Carlos Cantero, en les quals també vam aprofitar per instal·lar alguns parabolts i passos amb fixe.

La cavitat és molt complerta i atlètica, comença amb un fort desnivell d’aproximació fins a la boca del CP1 , el qual ens va costar aproximadament 1 hora i 10 minuts.

Fins a la zona recreativa de Cova Pintada la sendera està molt neta, val a dir que ens vam trobar amb la sorpresa que la sendera que continua cap al barranc de Cova Pintada i a les boques dels CP també es trobava molt neta amb la seva primera part, però no arriba ni molt menys a fer tota la sendera.

Un cop a la boca, vam repartir material i el que es quedava a la boca i cap a dins.

Després de les 2 desgrimpades ja ens trobem la primera gatera que ens dona a la Sala Gran.

Un cop a la Sala Gran, ens vam dirigir a la Sala del Llac. Aquesta vegada el llac estava gairebé ple, jo encara no l’havia vist mai amb aigua. Val la pena anar a mirar-lo.

Sala del Llac a la part superior de la Sala Gran.

Un cop tornats del llac, ens vam dirigir cap al fons de la Sala Gran en busca de la boca amb rampa de fang que dona a les diàclasis per progressar fins la Sala del Aeri, cota -67,5 m el qual té un pou de -23 m.

Pou de -23 m de la Sala de l’Aeri.

Un cop a  la base de la sala, fam fer un mos i seguint els reflactaris ens vam dirigir cap a una rampa enfangada que dona a un pou de -8 m i a una gatera amb una forta rampa.

A la rampa de fang vam deixar instal·lada una corda amb fixe per tal d’assegurar la baixada i retorn de la mateixa, ja que la rampa és molt empinada i lliscosa acabant a la boca del pou, valia la pena deixar la corda per minimitzar els riscos.

Un cop passat els trams de gateres descendents ens trobem la resta de pous que ens deixen a la Cascada Blanca i a la Sala Hilti.

Juan Solé a un bonic lloc amb formacions de la cavitat.

Un cop a la Sala Hilti vam anar a la zona d’Exploració de Carlos Cantero, on està equipat per baixar amb corda, però nosaltres ho vam baixar desgrimpant, aquí és on s’assoleix la màxima cota de profunditat de l’avenc, superant els -195 m.

Un cop visitat tot, vam fer un altre àpat i cap a fora.

Les gateres no van defraudar, si ja eren estretes i patinaven al baixar, de pujada es feien més dures, però ajudant-nos a passar els petates i entre nosaltres, va fer que no sigui tant dur.

La cavitat és calurosa també, oscil·lant entre els 15 o 16 graus, val la pena deixar algo de roba d’abric a l’entrada de l’avenc per a la sortida, ja que es notava el canvi de temperatura.

Vam estar unes 9 hores a l’interior de l’avenc, amb visites i àpats inclosos, un bon dia d’activitat.

Un cop fora, ja de nit, cap al cotxe i a casa.

Per fer l’avenc vam gastar:

1 corda de 15 m per a la primera diàclasi (hi ha un tram en fixe i si es vol, es pot desgrimpar) nosaltres vam veure que lliscava molt i vam preferir instal·lar la corda.

1 corda de 20 m que dona al pou i diàclasi de la Sala de l’Aeri.

1 corda de 60 per als passamans i pou de l’Aeri

(rampa de fang amb corda instal·lada en fixe)

1 corda de 20 m per al pou de 8 m i començament de les gateres, allí vam fer un natural per poder deixar la punta de la corda a les gateres i poder-la aprofitar per ajudar-nos a la sortida.

1 corda de 30 per al pou que dona fins a la sala de la Cascada Blanca.

1 corda de 30 m per als 2 pous que donen fins la Sala Hilti

1 corda de 15 m per a la part final oberta en l’exploaració.

25 mosquetons.

14 xapes spit.

L’equipament de la cavitat és mixta entre spits i parabolts.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *