PONT DE DESEMBRE AL CALORET
Venia el pont de la Constitució i l’oportunitat de marxar uns dies per fora a fer espeleo, en primer moment es volia anar a Cantabria, però l’onada de fred siberià que teníem al damunt, les nevades i la previsió de més mal temps, ens va fer desistir.
Finalment i amb molt bon criteri, es va decidir anar cap al Sud, concretament a Barx, prop de Gandia, on donaven bon temps per a tot el pont.
Dit i fet, dimecres de matí, sortim de Tortosa, Vicent, Sarai, Gina i jo, Jordi, carregats fins dalt de material, roba i menjar, anem en busca d’Albert Albesa.
Per a mi era el primer cop que sortia fora de les nostres terres a fer espeleo, i amb moltes ganes i il·lusió de veure cavitats noves.
Carregats fins a dalt, emprenem camí fins a prop de Castelló, on havíem quedat amb Lluis Almela i Cristina.
Un cop a Barx, anem al càmping del poble, on pinta millor a la pàgina web que a la realitat, i un home estrambòtic, que era el propietari, ens ensenya el bungalow que havíem llogat per passar els 4 dies.
Descarreguem el menjar i roba i vinga! A pel primer avenc!
Vam anar a la “Sima del Perro”, que es troba molt prop del poble i a la vora del camí, però estava ocupada. Vam demanar permís a la gent de Burgos que hi estava dins i ens van permetre utilitzar la seva instal·lació per baixar. Finalment, no se que els hi va passar, però quan estàvem a la meitat de l’avenc els hi va pegar per pujar i desinstal·lar, els més valents van poder baixar fent una desgrimpada i la resta ens van conformar en visitar una sala on sortien les arrels dels arbres pel sostre “la Sala de les Arrels”.
Després la cerveseta de rigor al bar del poble i cap al càmping. A la nit vam passar tots fred, per aquell bungalow passava l’aire per tot arreu.
Dijous matí, ens llevem a les 8, esmorzem, i mentre uns preparaven el material, els altres preparaven els bocates i aigua per passar el dia.
Ens dirigim cap a la Sima El Pilar, la més profunda de la Comunitat Valenciana, -235 m, la cosa pinta bé.
A la boca de la Sima, ens mengem un dels bocates per agafar forces (que ens farà falta..) i mentres Gina, Sarai, Cristina i jo comencem, la resta, van anar a fer la Sima Aldaia, i deixar-la equipada per un altre dia.
Mare de deu, quina Sima, La Pilar!! Vam necessitar 400 m de corda per poder baixar fins a fer fondo, passant per moltes estretors i sense que la Sima sigui ni còmoda ni molt bonica en formacions, però era la més llarga i es tenia que fer.
Quant Albert, Vicent i Lluis quan van acabar la Sima Aldaia van venir on estàvem nosaltres i ens van agafar enseguida.
Vam estar unes 9 hores entre entrar i sortir de la sima, i em va deixar ben estobadet.
Aquí vam tenir l’anècdota que Vicent i Sarai van fer una petita excursió abans de tornar al cotxe, al equivocar-se en un encreuament a la tornada de la Sima. Sort que teníem cerveses per anar esperant-los i que quan vam arribar al bungalow cap a les 22:30 h, ens havien furtat la bombona de butano del calentador d’aigua per dutxar-nos, Lluis es va dutxar amb aigua gelada. Un cop a les 23 h va venir el propietari del càmping amb un altra de nova, resulta que el calentador anava fatal i no sortia l’aigua calenta. Sort que al dia següent entre Albert i Vicent, van poder arreglar-lo un poc.
Divendres vam fer una travessa, un grup fet per Vicent, Sarai i Albert entrava per l’AC12 i l’altre grup entràvem per l’AC13, ens trobàvem a l’interior i llavors cada grup sortia i desequipava per on havia entrat l’altre.
Llavors, com sempre, bocata d’abans d’entrar i cadascun a la seva boca per trobar-nos a l’interior.
Aquesta si que va ser una xulada, amb sales prou grans, formacions, pènduls, passamans, i una profunditat de -176 m. Aquesta ens va costar, fent fondo, unes 10 hores.
Tornada cap al càmping sense incidents i un bon sopar, que la gana ja la teníem feta!!
Allí ens estava esperant Carlos, per fer espeleo amb nosaltres al dia següent, ens va portar avituallaments i dos ampolles de vi boníssim!!
Dissabte vam anar a fer la Sima Aldaia, amb una boca espectacular de 30X14 m, una vertical de 82 m i una profunditat total de -138 m.
Els primers fraccionaments van pegats a la paret, per anar seguint per un passamà que ens porta a la paret del front i des de allí poder fer una baixada volada d’uns 40 m, tot espectacular! Un cop baix hi ha dos petites baixades més amb corda i dos rampes que ens porten al final de la Sima i on es pot veure al sostre unes colònies de ratpenats.
Al acabar prompte, van poder anar a disfrutar d’unes merescudes cerveses al Bar Núria del poble, on hi havia una placa d’agraïment per la seva ajuda al grup d’Espeleologia Comando i el propietari era un bon coneixedor de les simes de la zona.
Diumenge, recollida i tornada cap a casa, cansat, però amb ganes moltes ganes de més.
Jordi R.
Es una crònica estupenda