UEC Tortosa – Espeleo i Barrancs

Secció Barrancs i Espeleologia de la Uec de Tortosa

Espeleo per terres Càntabres

24 julio 2021 per Jordi Reverté

CRÒNICA SORTIDA CANTABRIA UEC TORTOSA 28/06 AL 03/07/2021

La setmana del 28/06/2021 al 03/07/2021 Gina i Jordi de la UEC Tortosa, van desplaçar-se a la província de Cantàbria per tal de realitzar activitats d’espeleologia.

Donat que el COVID havia donat una treva i amb molt poca antelació vam poder concretar una setmana per tal de poder practicar un dels nostres esports favorits.

Vam arribar a la població de Ramales de la Victoria, per tal d’allotjar-nos al Alberg de Rocio, i com no, ja plovia.

Vicente, es va posar amb contacta amb  Jorge, el qual és el propietari de l’empresa d’esports d’aventura IZANATUR, amb el qual vam quedar per realitzar diferents cavitats per la zona.

El dia 29 de juny vam adreçar-nos cap a Coventosa, situada al Vall de Ason, la qual és la sortida de la mítica travessa Cueto-Coventosa, i té uns 35 km de galeries.

La idea era fer el reconeixement de la cavitat fins al llacs, per tal de reconèixer el terreny per si algun dia podem fer la travessa sencera.

Al entrar ens van dirigir a la obligada visita a la “Sala de los Fantasmas”, Gina ja havia estat però jo em vaig quedar sorprès amb la magnitud de la sala i de les formes que els hi dona les moltes estalagmites i estalactites.

Un cop realitzada la visita de rigor ja ens van dirigir topografia en mà cap als llacs, vam baixar fins a la Sala del Declive, la qual ens va costar trobar la corda de baixada, un cop allí vam fer cap cap a Los Gourg, on hi havia l’opció de creuar el riu Coventosa, el qual té la surgència a Cuvera i desemboca al riu Asón.

Com no portàvem neoprens va agafar l’opció més llarga, la qual es tracta de pujar per uns passamans fixos , primer amb corda i després en cables d’acer, que eviten que ens mullem.

Les vistes de les marmites i del riu a l’interior de la cova són espectaculars i aprofitem un moment per menjar el merescut bocata.

D’allí vam fer cap a La Playa, on allí no ens vam poder escapar de posar els peus a dintre de l’aigua, i la veritat es que estava molt freda.

D’allí vam passar per la Sala de los 71 m, la qual té un fang de color blanc molt lliscós on hi ha una sendera marcada per les petjades de fins a 50 cm de profunditat, fets pel pas de incomptables espeleòleg durant els anys.

Finalment vam arribar fins a Perdida, on ja vam donar la volta per sortir de la cavitat

                FOTOGRAFIA DE LA GRAN POZA

FOTOGRAFIA DE LA SALA DE LOS FANTASMAS

El dia 30 vam quedar amb Jorge per realitzar la travessa Torca del Crucero – Calaca, situada entre els dos Mazos, Mazo grande i Mazo Chico.

A aquest sistema es pot entrar pel Mortero del Crucero o el Crucero del Polaco i la sortida és per La Calaca, on prèviament és té que deixar una corda instal·lada per al pou de 27 metres.

Ens va donar feina trobar les dos boques, ja que primer teníem que trobar la de Calaca per deixar-la instal·lada i posteriorment trobar la de Mortero del Crucero.

Les coordenades indicades a l’espeleoclub Viana, amb el GPS del mòbil ens donaven un fallo d’uns 300 m.

Un cop a la boca, vam apuntar les coordenades que ens facilitava el GPS, les quals son:

30T 454472 4787255

Les coordenades de Torca del Crucero són: 30T 454472 4787255

La travessa, un cop localitzades les dos boques no té una gran dificultat, tot i que no desmereix per a res realitzar aquesta travessa, es troben instal·lacions fixes, laminadors, meandres desfondats, sales voluminoses i amb formacions, el curiós Rio Negro i la Sala del Gran Mollogonazo, fins arribar a trobar la corda ja instal·lada a la boca de Calaca.

A la sortida de les cavitats ens vam trobar amb molta boira, la qual donava una visibilitat de no més de 5 metres.

És aconsellable que abans de sortir cap a les boques es marqui la posició del vehicle, ja sigui amb brúixola o GPS per tal de poder localitzar-lo sense problema.

Al ser una travessa menys visitada, les instal·lacions deixen algo que desitjar, a Calaca hi ha un parabolt de inox a una pedra i la boca va agafada amb un natural a un arbre, i es té que tenir cura amb el fregament de la corda a la roca a l’inici de la boca.

La zona es molt bonica, amb prats verd i moltíssims cavalls i vaques.

Aquesta travessa va servir per agafar rodatge, conèixer-nos amb Jorge i preparar la següent sortida, Torca del Carlista.

                                               JORGE I GINA AL RIO NEGRO

El dia 1 de juliol vam quedar prompte amb el Jorge i ens vam dirigir cap a Carranza per fer la Torca del Carlista., concretament al Barri de Ranero, la qual és línia divisòria entre Vizcaia i Cantabria, aquesta cavitat es troba dintre del Parc Natural de Armañon i és necessari  sol·licitar permís a la Diputació Foral de Vizcaia.

Es pot sol·licitar per correu electrònic a: espacios.naturales.protegidos@bizkaia.eus, tot adjuntant les federatives en vigor i la identificació fiscal del club al qual pertanyen els espeleòleg que la realitzaran.

Aquesta cavitat és impressionant per les seves dimensions, és la cavitat subterrània més gran d’Europa i la tercera del mon.

Les dimensions de la sala son, 497 m de llarg per 287 m amplada i 97 m al punt més alt del sostre.

El pou d’entrada te una profunditat de -152 m i el espectacular ràpel volat de -84,34 m, des de una lleixa fins a la Sala GEV, la qual és la sala més gran que hi ha a la Torca.

La veritat és que aquesta Torca no et deixa indiferent, baixar el ràpel volat amb la grandiositat de la sala et dona una sensació colpidora, difícil de descriure, es té que provar.

Un cop vam estar tots baix a la sala GEV, ens vam dirigir cap a la part més profunda de la cavitat, on hi ha un sifó que marca el sifó terminal.

El camí esta molt ben indicat per la sala GEV mitjançant reflectors grocs per a la anada i blancs per a la tornada.

Quan s’arriba a la sala M. Iradier aquests reflectaris ja no hi son i ens tenim que guiar pel munt de fites que hi ha i petjades d’anteriors espeleòlegs.

Finalment no vam arribar al sifó per manca de temps i vam decidir deixar-ho pendent per quan tornéssim a fer la cavitat.

         ESPECTACULARS ESPELEOTEMES A LA SALA M. IRADIER

El divendres dia 2 de juliol ens el vam agafar de relax i aprofitar per fer visita als acantilats del Ecoparque Arnuero i dinar per Laredo.

El dissabte dia 3 juntament amb Robert, Ivet i Ana, vam decidir fer Torca La Sima, instal·lar-la en fixe per sortir pel mateix lloc i anar fins a al Sala del Angel, on hi ha una impressionant cascada.

Torca La Sima és un impressionat pou de -155 m que dona accés al sistema Gandara

Al baixar al pou, Ivet es va ressentir d’una lesió i finalment va decidir no realitzar l’activitat.

Al fons del Torca la sima, ens vam trobar amb la desagradable sorpresa que hi havia varies baques mortes i amb descomposició, cosa que feia que l’aire fos gaire bé irrespirable.

Tant prompte vam poder van començar a dirigir-nos cap a la diaclasa de la Unión i d’allí cap a la Sala del Angel.

El temps se’ns va tirar a sobre i un cop arribat a la Sala de la Unión vam veure que sortiríem molt tard si anàvem cap a la Sala del Angel, així que ho vam deixar pendent per un altre dia i vam donar mitja volta.

Vam baixar uns -235 m instal·lats i pujar el pou de -155 m es va fer costos, ja que sols té 4 fraccionaments, amb tirades de 53 i 40 metres, tot i així l’experiència va valer la pena.

GINA BAIXANT L’ESPECTACULAR POU DE -155 M DE TORCA LA SIMA.

Aquesta ja va ser l’última activitat de la setmana, marxant de Cantabria deixant els vers paisatges i les moltíssimes cavitats que encara ens queden per fer.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *