UEC Tortosa – Espeleo i Barrancs

Secció Barrancs i Espeleologia de la Uec de Tortosa

AVENC DEL FARRUBIO

24 enero 2020 per Jordi Ortiz

El passat dissabte dia 18 de gener Sarai, Gina, Isma, Didac i jo Jordi, vam anar a fer l’Avenc del Farrubio, el qual es troba al mateix cim del Farrubio a 791 m d’altrura.

Moises va venir amb nosaltre per fer de portejador de material a la pujada i baixada del avenc, i a part de la gran ajuda va fer un bon entrenament.

Per arribar a aquest avenc es pot anar per la corva d’Alfara, estacionant el vehicle a la mateixa corba i anant carenant fins arribar al Farrubio, o la opció “B” que va ser la nostra i va ser pujar desde el pàrquing que es troba a les primeres corbes de pujada al cim de caro.

Aquesta pujada és la més empinada però la més directa i neta per poder arribar al cim, ja que és utilitzada per molts trail runners per entrenar.

Un cop arribats a la boca del avenc i després d’una bona suada vam fer el bocata de rigor (menys dos de nosaltres que se’l van deixar al cotxe) i ens vam equipar per tal de fer l’avenc.

Per a entrar es té que fer una petita desgrimpada, la qual dona pas a una rampa de terra i aquesta a la boca de l’avenc.

Vam començar a instal·lar i ja es te que anar amb compte per a la aproximació a la boca, ja que la rampa és prou empinada i va directa al primer pou.

Vam muntar un natural a la paret per poder fer un passamà d’aproximació a la boca i un cop allí ja vam començar a trobar els spits.

Els Spits es trobaven molt oxidat i va ser necessari repassar les rosques dels mateixos amb un mascle per tal de poder ancorar les plaques.

Allí a part del problema de repassar les rosques dels Spits ens van adonar  de perquè ens deien que teníem que anar amb compte amb les pedres soltes de les rampes.

Ja des de la rampa que vam fer neteja de pedres, com al final del pou de -13 m i a la resta de pous, hi ha una forta pendent amb moltes pedres de diferent mida que al tocar-les donen al següent pou.

A mida que anaven baixant i abans de baixar pels pous intentàvem tirar el màxim de pedres possibles, però tot i així era impossible netejar-ho del tot per a que no hi hagi perill.

Es té que tenir especial cura amb que la corda dels fraccionaments no toqui al terra, ja que el sols fet de moure la corda ja feia caure les pedres al següent pou.

Així mateix els spits estan a la mateixa vertical del pou, cosa que propicia que si cau una pedra et caigui al damunt.

A la cota -73 hi ha una rampa que dona a un cul de sac i enfront mateix hi ha un caos de blocs que tenim que remuntar per tal d’accedir al pou de -33 m.

A la Zona del pou de -33 m els spits son d’acer inoxidable i no va ser necessari repassar la rosca, tot i així es va tenir que muntar algun natural a la paret i a un gran bloc que hi ha encastat a la meitat del pou, per tal d’evitar el màxim possible els fregaments de la corda a la roca.

 La cavitat en si no té res de l’altre mon, es seca i prou calorosa, el pou final de -33 m presenta més aportació d’aigua.

Al final del avenc ha una gran colada que fa que valgui la pena arribar fins al final.

Les nombroses rampes i pedres amb la perillositat que comporta, ens va obligar a pujar per trams de corda, deixant 2 o 3 pous de distància amb l’altre company per evitar el màxim possible la tirada de pedres.

També vam tenir que pujar amb els petates a l’espatlla pel mateix fet, ja que si rossegaven tiraven moltíssimes pedres.

El fet que els fraccionaments no toquessin al terra, dificultava la progressió amb l’Stop de baixada, obligant més d’un cop a ni poder utilitzar el mosquetó de fre i per a la remuntada obligava a sortir de forma diagonal i fins que no es pujava un tram no et podies posar de forma vertical per progressar.

Tot això fa que aquest avenc costi més temps del que podria esperar per un avenc d’aquesta profunditat.

Tot i així val la pena fer-lo, ja que et toca “afinar” la tècnica tant per evitar la caiguda de pedres com per evitar fregaments de la corda.

Per realitzar aquest avenc vam utilitzar una corda de 40 m per als primers pous i dos de 60 m per als següents, unes 20 xapes i mosquetons i cintes cosides de 60 i 120 cm per a desviadors i assegurament.

Seria recomanable que la corda del primer pou fos de 50 m, ja que arribaria millor a la capçalera dels següents pous.

Aquest avenc no us deixarà indiferents, tant per l’aproximació com per la instal·lació del mateix.

Salutacions a tots.

COLADA FINAL DEL AVENC

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *