UEC Tortosa – Espeleo i Barrancs

Secció Barrancs i Espeleologia de la Uec de Tortosa

CRÒNICA DEL IX CURS DE BARRANCS 2018

26 junio 2018 per Sarai Ramirez

Full Equip

Poques experiències són comparables i es poden viure amb tanta intensitat com el descens de barrancs. Adrenalina i emocions a flor de pell en una simbiosi perfecta amb un entorn natural que poques persones han trepitjat. Cada any la UEC Tortosa organitza un curs de descens de barrancs, oferint la possibilitat als amants de la natura i de les emocions fortes d’introduir-nos en aquest apassionant món.
El passat 21 d’abril el grup de cursetistes d’enguany vam rebre la formació teòrica per tenir els coneixements necessaris per poder desenvolupar aquesta activitat i ens van facilitar part del material que necessitaríem (arnès, casc…), a la tarda vam anar a posar-ho en pràctica a les parets exteriors de la Vall Cervera, on els monitors es van assegurar de que els havíem assolit.
L’endemà ens vam dirigir cap al primer barranc, el de la Vallfiguera, disposats a demostrar al medi els coneixements assolits. Després d’una mitja hora d’aproximació arribàrem al Salt del Ximenot per obrir boca. Pels novells va ser una posada en escena a lo gran, per començar ens trobàvem davant d’un salt de 35 m que havíem de rapelar. Passats els nervis inicials vam gaudir d’aquest espectacular descens. Un cop recuperades les pulsacions continuarem pel barranc del Ximenot fent uns petits ràpels fins a arribar al barranc de la Vallfiguera, una espectacular formació de roca calcària que era un veritable regal pels ulls. Tot i que, vam trobar alguns tolls amb aigua, pel barranc no circulava cap corrent, però això no difuminava la seva espectacularitat. Durant els descens vam gaudir de diversos ràpels que oscil•laven entre els 5 i els 10m, un d’ells guiat per evitar un toll d’aigua, donat que no anàvem equipats amb neoprè. En arribar a la part baixa del barranc vam dedicar uns minuts a fer un mos per recuperar forces, vam començar el retorn d’uns 90 minuts aproximadament, la part més feixuga de l’activitat.

Pepe Storm superant la Marmita Trampa amb una tirolina al Barranc de la Vallfiguera

Per al cap de setmana següent ens vam donar instruccions en quan a l’equipament que necessitaríem: a més dels guants havíem de portar un neoprè i uns escarpins per mantenir l’escalfor corporal quan calgués remullar-se.
Dissabte 28 ens vam trobar ben aviat a les Oficines del Parc Natural del Ports, on ens vam distribuir en cotxes per dirigir-nos cap a una explanada on ens vam equipar. L’aproximació va ser curteta, no va arribar a la mitja hora, on ens esperava un imponent ràpel d’uns 35 metres per començar. Vam continuar el descens amb la incertesa de si hi hauria aigua a les diferents basses que trobaríem pel descens, però aviat vam sortir de dubtes. El descens del barranc, d’unes 4 hores, va ser força divertit, alternant petits ràpels amb salts espectaculars , especialment l’últim de poc menys de 10 metres. Durant tot el descens els cursetistes ens vam alternar per realitzar les instal•lacions i les recuperacions, sempre supervisats meticulosament pels monitors, el que ens va ajudar a agafar més confiança i gaudir més intensament el descens. El retorn va ser la part més dura i feixuga, tot i l’increïble bellesa del paisatge. Als més novells ens va constar poc més d’una hora, als més experimentats la meitat. En acabat vam fer cap al refugi Mont Caro per agafar forces i fer una posada en comú.
L’organització, que va funcionar a la perfecció durant els dos caps de setmana, va reservar places a un alberg de Vall-de-Roures, un petita però preciosa vila al peu de les muntanyes del parc, a la part aragonesa, província de Terol. Després de sopar en un restaurant proper i fer un petit recorregut pel poble ens en vam anar a descansar. L’endemà, ben d’hora, ens vam trobar a l’aparcament de caravanes, on ens vam distribuir en els cotxes i ens vam dirigir cap a Beseit. Allà vam seguir el curs del riu, contemplant diferents zones de bany habilitades, fins arribar a l’aparcament des d’on vam iniciar l’aproximació al barranc de Collredó i Carboneres. Aquesta aproximació va ser la més espectacular de totes, amb força pendent i trams força estrets, fins arribar a un punt d’inici del descens, un impressionant ràpel aeri de 60 metres, on al primer tram et remullaves amb una petit salt d’aigua. Durant aquest descens vam trobar més aigua que al del dia anterior i entre ràpels i diferents salts més tècnics també vam poder gaudir d’alguns tobogans. Sens dubte aquest últim barranc va ser el més espectacular de tots i el retorn el més tranquil i curt dels anteriors.
Cal felicitar l’organització tant per la previsió que van tenir el tot moment, no vam patir cap imprevist, com a nivell tècnic i formatiu, els cursetistes ens vam sentir acompanyats en tot moment i se’ns va transmetre moltíssima confiança, especialment als que no havíem realitzat mai una activitat tan extrema com aquesta. Personalment ha sigut una bona presa de contacte en aquesta activitat i se’ns dubte la seguiré practicant i recomanant als amants de la natura i els esports d’aventura.

Barranc de la Paridora

Barranc de la Paridora

Barranc de Coll Redó, ràpel de 60m volat

 

By GORKA

 

                                                                   

                                     TOTES LES FOTOS!

 

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *