V CURS D’ESPELEO 2018
DISSABTE 10/03/18 – NIVELL 2
Aquest any s’ha fet el curs de nivell II d’espeleologia per la UEC de Tortosa, sent un total de 4 cursetistes i realitzant-se el curs en dos caps de setmana, en total 4 dies.
A mi em toca fer la crònica del primer dia del curs, així que allà va..!!
El dissabte 10 d’abril a les 9:00 hores vam quedar a casa de Vicent i Sarai, per agafar material i enfilar cap al lloc de pràctiques que havien preparat per a aquest curs.
Els cursetistes érem jo, Jordi, Gina, Jessica i Tono, encara que Tono no va poder venir el primer dia, i els monitors eren Sarai, Albert Albesa i el mestre Cantero.
Marxem tots cap al Barranc de Sant Antoni, on s’havia equipat varies vies per poder aprendre a instal·lar.
La veritat és que el lloc és espectacular, hi havia preparades varies vies per instal·lar, algunes amb passamans i altres amb reunions penjades. Cada una amb les seves dificultats. Fins i tot, està preparat per poder instal·lar un ràpel guiat.
Cada un de nosaltres vam anar instal·lant baix la atenta mirada dels monitors (que no deixaven passar ni una…).
Així vam passar el dia, amb tot el patir nostre i la paciència dels mestres, que no era poca…
Finalment, vam tenir que marxar corrents, ja que cap a les 17 hores va començar a ploure i ens va agafar a tots a la paret fent feina, ens vam pegar una bona remullada, sort que al bar es passen totes les penes.
No hi ha un bon final d’activitat si no es pot acabar al bar amb una cervesa comentant les jugades.
No puc avançar el que passarà els següents dies del curs, però si puc dir que ha estat un gran curs, he aprés moltíssimes coses i les que em queden encara per assimilar, grans monitors que han fet de professors, els que he nombrat abans i els que van participar els següents dies, i agrair la feinada d‘equipar la zona del barranc de Sant Antoni, ja que és un lloc ideal per aprendre i poder observar amb un cop d’ull com es treballa.
Per finalitzar, a veure si em suspenen i l’any que ve puc tornar a repetir el curs…
Jordi Reverté
DIUMENGE 11/03/18- NIVELL 2
Arribat el segon cap de setmana de curs. Estàvem tots impacients per posar a la pràctica tot l’aprés el cap de setmana anterior. Inclús alguns vam anar a dormir al refugi el dia abans per tal de ser ben d’hora al lloc. Una vegada tots reunits vam fer camí cap a Sabarin, les cares d’emoció parlaven per si soles. Després d’aparcar els cotxes i col·locar-mos el material vam caminar uns cinc minuts fins a la boca de la cova. Una vegada a la boca els nervis estaven a flor de pell, al menys jo… jejej.
La boca és un pou d’uns 7m que dóna a una sala anomenada Sala dels Pastors. Cap al centre de la sala vam baixar pel pou de la discòrdia d’uns 20m volats. La sorpresa va ser meva quan vaig sortir del foradet al qual em vaig ficar el dresler per baixar, davant meu es va obrir un gran espai, era la Sala Joan Sabaté Gelado. Una vegada vaig tocar terra hi havia una rampa d’uns 8m que donava pas a un pou de 4m. Al final del pou vam arribar a la Sala de Vivac des de la qual vam anar a la Sala del Llac on, com el seu nom indica, hi ha un petit llac preciós ple d’estalactites. Després de la foto de rigor ja vam emprendre la tornada cap a la boca. Al sortir ens vam trobar tot ben nevat, va ser inesperat, ja que, això ens va donar una idea del ràpid que passa el temps i l’aïllament del que passa a l’exterior quan estàs dins de la cova. Va ser una experiència fantàstica.
Laia Fontoura
DIUMENGE 18/03/18- NIVELL 1
Després d’haver descansat còmodament al Refugi de la UEC, cursetistes, monitors i demés espeleòlegs, ens reunim al menjador/centre d’operacions per parlar de la sortida a l’avenc, esmorçar i escoltar atentament la xerrada sobre ecologia i medi que Hernani i les seves petites ajudants ens brinden amb rigor i professionalitat.
Una vegada hem carregat forces, ens dirigim a “la Mola” on es troba l’avenc; la boca és prou estreta i per accedir al primer passadís s’ha de superar un petit pas en forma de 4, una vegada passada una estreta galeria, arribem a una sala gran i ampla, on es troba el pou per on es baixa amb un ràpel volat de 34 m. Les sensacions són indescriptibles, als cursetistes ens manca llum per poder admirar realment les dimensions del lloc on ens trobem. Baixat aquest pou, ens trobem amb un petit ràpel d’uns 11m sobre gran part de roca, arribem a un punt “delicat” de la cavitat que tots aconseguim superar sense més esmenes. Arribem a la sala de blocs on fem una curta parada per reposar líquids i fer algun mos. Ens traiem el material d’ascenció i descensió per corda per anar més lleugers, continuem per una sèrie de galeries més o menys estretes per fer cap a un pas “apretat” i desembocar a una sala anomenada la “Sala de les Banderes”. Es realitzen totes les fotos de rigor al costat de la gran bandera (formació que ens quedem tots admirant durant una bona estona), amb un gran treball d’il·luminació per a tal efecte.
Finalment, iniciem el retorn. Ens costa molt menys del que ens pensàvem perquè part de l’equip va pel pas estret abans nomenat, i l’altra part discorre per una petita galeria equipada amb una corda. En arribar de nou a la sala dels blocs, ens tornem a equipar amb el material de progressió en corda i agafem els “petates”. Decidits, i amb bon ritme, comencem a ascendir el primer ràpel curt i amb roca per fer cap al gran pou. Aquí la cosa es complica una mica, però tot i això, entre ganyols de cansament d’uns i crits d’efusivitat d’altres, els cursetistes aconseguim coronar la capçalera del pou. Entre rialles i cansament, ens dirigim a la galeria de l’entrada, superem el 4, i finalment trobem la sortida que el gran Càtar vigilava atentament.
Cansats, però plens d’energia, tornem al nostre centre d’operacions, per discutir la jugada i gaudir de les últimes hores de la jornada.
Sergio Cantador i Mar Miralles
