SORTIDA DESCOBERTA D’ESPELEOLOGIA
El diumenge ens desperta trist, nostàlgic i ens banya amb les seves llàgrimes. Però ens dirigim al punt de trobada amb la intenció de pujar-li els ànims. Cares noves i de totes les edats amb moltes ganes d’aventura. La intenció inicial era anar als Ports i visitar les coves però, donat les condicions climatològiques, es decideix, amb bon criteri, canviar la destinació, donat que hi havia la predicció de nou i no anàvem preparats. Tenint en compte la diversitat d’edat i la inexperiència dels nous es decideix d’anar a la Cova de la Rabosa, al terme municipal de El Perelló, a les Serres de Cardó i del Boix de la Serralada Prelitoral.
Deixem el cotxe a una explanada prop d’un dipòsit forestal d’aigua. Ens equipem i comencem la caminada fins a la boca de la cova.
En arribar ens preparem per entrar. La boca és estreta, només hi pot passar una persona de cop , però només d’entrar hi trobem una petita obertura on podrem deixar motxilles i jaquetes que no necessitarem i ens dificultaran avançar. És curiós comprovar que la temperatura de l’interior és molt agradable, de fet la jaqueta fa nosa i convé deixar-la a l’entrada, on es queden alguns companys per vigilar-les i fer companyia als gossos que han portat alguns companys, i que no entraran a la cavitat.
En Jordi ens fa una breu però concisa explicació de la història de la cova i de les seves característiques i ens disposem a endinsar-nos. Tot i que el recorregut no és d’extrema dificultat s’ha d’anar amb precaució, especialment amb la canalla. Un cop passada la cavitat inicial la cavitat s’estreny i impossibilita caminar dempeus, ens trobem amb un pendent que ens obliga a caminar asseguts,anant amb compte amb immensa quantitat d’estalactites que trobem pel camí. Val la pena aturar-se de tant en tant, per observar aquestes formacions, moltes d’elles encares vives. És espectacular i força divertit donat que hi ha certs trams que semblen tobogans. A mida que anem baixant l’obertura es va fent més gran i permet caminar dempeus, tot i que es manté el pendent, fins arribar al punt més baix de la cova, on trobem diverses cambres on ens delectem amb formacions de totes mides i formes. Quan portem una horeta de recorregut arribem a la zona més baixa on podem arribar amb els petits. És emocionant descobrir que les nostre muntanyes no són compactes i que a les seves entranyes s’amaguen paisatges únics, testimonis del pas de milers i milers d’anys, i que estan allà esperant per mostrar-nos-ho. A una de les cambres ens parem a reposar forces i comentar el trajecte i algunes curiositats de la cova. Un cop recuperades les forces comencem l’ascens cap a la sortida, escalant per la roca calcària que ens marca el camí. L’ascens és una mica més ràpid però igual d’entretingut i espectacular. Tot i fer el mateix recorregut la visió que es percep és diferent i ens deixa bocabadats. Al cap d’una estoneta ens retrobem amb els companys a l’entrada. Cal abrigar-se del fred i la pluja, i fer-ho ràpid perquè els companys que estan al darrera no es quedin estancats a l’últim tram de pujada. Alguns aprofiten l’aturada per explorar l’altra entrada de la cova, situada a uns poc metres més avall. Un cop estem tots fora ens retornem cap als cotxes i ens dirigim a fer un bon refrigeri per comentar la jugada.
Recomanem aquesta visita, especialment a les famílies, per l’espectacularitat del lloc i per la relativa facilitat del recorregut, tot i que això no vol dir que no s’hagi d’anar amb compte. No us deixarà indiferents!
Gorka