UEC Tortosa – Espeleo i Barrancs

Secció Barrancs i Espeleologia de la Uec de Tortosa

Canyoning a França: Anelles, Baoussous, Salt del Pi i Llech

12 junio 2017 per David Pruñonosa

Es cert que el bon regust del cap de setmana anterior amb la sortida del calendari uec a la Vall de Benasc estava sempre present.

La setmana va ser incerta, anem, no anem, que fem? Però teníem el pensament ficat en un únic objectiu: sortir a fer barranquisme a França. Alguns companys del club ja havien planejat anar fer les Gorgues del Llech diumenge, però només amb un barranc l’Equip A, Vicent, Sebastién (alias lo Gabacho) i David, no en teníem prou.

Divendres cap a França, dissabte faríem els barrancs de les Anelles, Baoussous, Salt del Pi i diumenge amb l’equip C, fariem ell Llech. Després de les Anelles s’ens va unir a grup l’equip B, Azu (alias Svetlana), Roure i Carlos.

Barranc de les Anelles

A les 9h en punt després d’aconseguir despertar a Sebastian aparquem al parking del barranc prop de Ceret i comencem l’aproximació; curta, prop de 5 minuts. Unes 1,30h hores de descens i 15 minuts d’empinat retorn. Encaixat, i excavat en granit, en alguns punts me va recordar a les Gúbies de la Vall Figuera, però res més enllà. Divertit, amb salts, tobogans i cascades. Caudal normal sense problemes i aigua abundant durant tot el llit. Tots els ràpels i demés obstacles de progressió encadenats, sense grans caminades. Això si, prou concorregut, molts grups francesos i un acomiadament de solter amb Pamela Anderson, la «blonde». Prou recomanable, estètic i sense grans complicacions.

Una vegada fora del barranc decidim anar a l’aparcament del segon barranc del día, i alli s’uneixen a la festa Roure, Azu i Carlos, decidim dinar i ens equipem per a fer segon barranc de la jornada, Equip A + Equip B.

Barranc de Baoussous

Un barranc de col·leccionisme, amb aigua, i divertit però de poc interès, només la seua part final ens va alegrar el descens: un parell de cascades boniques i dues gabaches prenent lo sol després de l’última cascada, lo millor del barranc. Vam fer barraca, si. Només amb 15 minuts d’aproximació 2 hores de descens sense anar ràpid, i 10 minuts de retorn a lo bestia sense seguir el track, muntanya a munt a lo loco pel mig d’argelagues autòctones i munts d’escombreries. Per a que seguir un track de mig hora si pots acurtar en 10 minuts? Tope gama.

En sortir, no estem cansats, ni mucho menos, anem a pel tercer. El Salt del Pi.

Barranc Salt del Pi

Per arribar s’ha de pujar una carretera estreta i plena de corbes, de dubtosa seguretat, des d’Amélie-les-Bains-Palalda fins a Mas Pagris. On es deixa el primer cotxe per a evitar més de 30 minuts d’aproximació salvatge. Així que fiquem en marxa la logística d’aproximació muntem a la folloneta de Roure i en poc més de 5 minuts arribem al segon aparcament i durant el trajecte veiem la capçalera del barranc. Brutal, esculpit en granit blanc encaixada però prou gran i majestuosa. La cosa promet. En Poc més de 5 minuts des del segon aparcament arribem a la capçalera del barranc.

El barranc amb cabal normal però amb prou força va ser tot un descobriment, mig encaixonat i molt bonic, granit blanc molt polit, amb tres cascades amb bon xorro d’aigua, adrenalina en estat pur. L’ultima de les tres molt tope gama, fins al punt de pèrdres dins l’aigua i no saber on estàs. Això si, amb un parell de caminades llargues dins del llit. Però lo millor de tot, casi sense adonar-nos, des de dins del barranc veiem el cotxe. Retorn, 10 segons contats.

Avans d’accedir al barranc un altre grup de barranquistes ens havia comentat que ells eren, 3 i molt ràpids i l’havien fet en dues hores, que tenia molts de ràpels i era llarg. Nosaltres, 6 barranquistes de dubtosa reputació a un pas no mol lleuger ens el vam ventilar en 1:20h. Me encanta que los planes salgan bien.

Party Night

I ara si, final de la jornada barranquera. Decidim anar fins a Prades en busca de l’Equip C, al càmping municipal, on hi havia freestylers, cursetistes de l’ultim curs que vam fer a la UEC, alguns socis del nostre club i alguns companys d’altres clubs. Mojitos, risses, vi de dubtosa reputació i molta birra. Un mos, juerga i a dormir que al dia següent tocava el barranc estrella de la sortida.

Gorgues du Llech

Erem vora 15 barranquistes, «de totes les nacionalitats i colors». Ara si, els equips A+B+C. Grup complet. Els primers en entrar al barranc.

Aproximació curta, vora 15 minuts de temps, i durant el descens espectacle llum i colors. Salts, més salts, salts impossibles, tobogans, tobogans de locura, un sapo blanc, la lanzadera, el tobogan familiar i un únic rapel. Que s’ha de contar del Llech, un barranc molt divertit, estèticament impressionant i majestuós però poc esportiu, poca corda. Per a gustos colors. Els freestylers del grup van fer honor a l’adjectiu adquirit, i la diversió va ser grossa, qui més i qui menys va aprofitar per a repetir salts fins a 5 cops. La lanzadera, la joya de la corona del barranc, un tobogan de 3 metres amb un salt de 12 al vuit. Algú se va tirar de cap, no digo más nada.

Retorn, per a alguns 5 minuts i per a altres 25 minuts bons. Variat. Dinem a l’aparcament del Llech en un campamento gitano improvisat per a l’ocasió.

En resum

Un altre cap de setmana de barrancs perfecte. No puc dir res més. Sense cap entrebanc ni problema adjunt. Que més es pot demanar?

Mèdia

 

 

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *