2on cap de setmana II Curs d’iniciació
17 febrero 2015 per uecbarrancs
I així comencem. Punt de trobada, les oficines del Parc Natural dels Ports, a Roquetes, i cap al port, trobant una inesperada gravació d’un espot de Peugeot a mig camí abans d’arribar a l’accés de la Vall Figuera.
Primera parada, Pous de la Neu, i comença l’espectacle culinari muntanyenc, esmorzar, plat o entrepà, ben farcit, ja que el mestre Cantero diu que l’alimentació es molt important e indispensable per al bon espeleòleg. Ja ho anirem veient més avant.
La Mola de Catí o millor dit, “el paratge d’espeleòlegs del port”, estava nevada, un pam de neu bò, tot un plaer per als sentits. Preparem els arnesos i tots els ferros, cordes, saques i sorpresa de la bona, de nou Cantero, ens mostra una joia de l’espeleologia vintage, una làmpara de carbur, l’estri d’il·luminació que usaven els espeleòlegs antigament.
Tots a punt, comencem l’aproximació a boca de l’avenc; i en arribar la distingim perquè a més a més de ser molt gran, contrasta molt amb l’entorn, tot cobert de neu. De nou, tot un espectacle, la foscor i la neu.
Sabarin, la joia del Port, l’Avenc descobert pels membres de la UEC, Joan Sabaté i Rafel Pulgarin l’any 2009, seria el primer gran Avenc del Segon Curs d’Iniciació a l’Espeleologia. L’entrada a la cavitat estava presidida per una placa commemorativa i unes flors en record del company de la UEC, el sempre present Joan Sabaté i Geladó.
Primeres explicacions per part dels Monitors, Jordi, Cantero i Sarai i tots cap a dins. Passem de la blancor de la neu a l’obscuritat de la primera sala, encara tacada de llum, llum del dia que passava per la boca d’entrada. Una gran sala d’uns 30 metres de llargària anomenada Sala dels Pastors, i allí mateix el Pou de la discòrdia amb una estreta boca, que donava pas a la Sala Joan Sabaté, i aquí continua l’espectacle. Molta humitat, i un baf gens amic del flash de de les càmeres de fotos. Rius subterranis, sales plenes de banderes, estalactites, macarrons, gateres, passos estrets, ressalts, grimpades, desgrimpades, sifons… un món nou per a la majoria de nosaltres. Amb menció especial per al riu subterrani. Unes verdaderes joies de l’espeleologia. I una menció especial d’honor per al pas del Pit de Pollastre, un nom molt ben ficat. Si, passar si que passes, segur, el que conta es poder fer-ho, aquí el concurs de gateres començava de nou.
Ah! I dins la cova també, l’alimentació és important. Cantero treu el seu menú especial per a donar evenja als assistents, una llauna de fabada asturiana cuita al foc del càmping gas, i per a il·luminar l’apat, llum amb el carburer. L’alimentació es indispensable per al bon espeleòleg. Continuem voltant per l’avenc apreciant les meravelles de Sabarin i poc a poc tots anem sortit.
A la nit… Bon sopar de germanor, monitors i alumnes, amb discursos de Cantero i Sarai inclosos.
Segon dia d’espeleologia. De nou ens trobem tots a Pous de la Neu esmorzem a base de bé, perquè l’alimentació continua sent important, i de nou, tots als tot terrenys o tanques 4×4 (eh! Vicente) i cap a la Mola de Catí, en busca del segon avenc del cap de setmana i quart del curs, Avenc dels Mamelots, un avenc de 167 metres de fondària. L’accés per una boca estreta, unes estretors i de sobte després d’uns ressalts trobem, un gran pou, però gran, molt gran, de 34 metres de fondària que dona pas a la sala gran de 25 metres d’ample. Un ràpel espectacular en l’obscuritat i el silenci de la cavitat. Una meravella de l’adrenalina espeleològica. Progressem per la sala per pous, estretors i gateres fins a la gran sala del Castell. En els passos estrets i de muntada progressàvem amb la força i l’habilitat, en els passos amples i de baixada el fang ens feia relliscar de forma progressiva fent oposició. Un Avenc un pel més deportiu que l’anterior molt divertit, bonic i majestuós.
I abans de sortir, de nou, l’alimentació és important. Aquest cop el menú del dia del mestre Cantero va ser un plat de callos cuits al càmping gas.
Menció especial a l’habilitat personal de cadascú per a remuntar el pou de 34, i la menció especial d’honor als que veuen passamans on hi ha que usar puny i croll.
Reagrupament a la sortida, monos d’espeleo plens de fang, mengem alguna cosa allí mateix a la mola per a finalitzar amb la imprescindible foto de grup.
Un gran cap de setmana, amb la sensació d’haver vist coses que mai abans havíem vist. Avencs majestuosos, que abans algú havia explorat per a que nosaltres gaudíssim d’ells, i un curs d’espeleologia, molt entretingut, educatiu, i profitós. Bons moments amb alumnes, monitors i acompanyants. Si més no, la sensació del dia després és la d’haver fet coses increïbles amb gent a la que li apassiona l’espeleologia.