UEC Tortosa – Espeleo i Barrancs

Secció Barrancs i Espeleologia de la Uec de Tortosa

SIMA DE LA CORNISA: 8a cavitat més profunda de la Terra.

26 octubre 2014 per uecbarrancs

Torna la UEC-Tortosa  amb un reforç Uequero “Albert ”. Com ja vaig explicar l’altre cop, la UEC-Tortosa col·labora en la tasca que estan fen els del repte 17picos17simas.

Dia 19 de setembre.
Albert Ortiz i Carlos Cantero arranquem de Tortosa cap a Benicàssim, per trobar-nos amb el company Luis Almela. Allí vam comprar les provisions de menjar i material que ens feien falta per a la cavitat. Passem la nit allà, durant el sopar acabem de fer les ultimes revisions del material i comentem l’estratègia d’exploració de la sima.

Dia 20 de setembre.
Ens despertem ben aviat a les 5:30 de la matinada. Tenim de passar pel costat de Madrid a recollir un petate amb corda i material de instal·lació. Allí ens trobem a Bernat, ens explica l’estat de la cavitat. L’altra vegada vam estar fins a -850 i vàrem deixar material a punta per equipar fins a -1010m de profunditat. Bernat ens diu que el primer grups del bombers a instal·lat un campament a -900m i havien equipat fins a la cota -1.110m. El segon grup havia equipat fins -1.180m.
Natró ja sabíem les xifres, ens vam quedar parats, dos grups molta gent i pocs metros.
Havíem quedat a Leon amb Alfonso Aller, un bon companya de altres assanyes a la Sima de la Cornisa.
Ara ja estàvem tot l’equip al complet, format per quatre espeleòlegs, un Leones, un Castellonenc i dos Catalans.
Una vegada al final de la pista de Remoña deixem els cotxes, preparem el menjar i material, tot el que feia falta per a la expedició. També pujarem 100m de corda, mosquetons i xapes, per poder fer fondo. A les 10:40 arribem al Collado Jermoso, sopem al refugi. Després muntem la tenda i l’altra la reparem que de les fortes ventades havia quedat malmesa.

Dia 21 de setembre.
Ens aixequem i esmorzem fort per a poder agafar el màxim de forces.  La idea es poder estar 3 o 4 dies dins de la cavitat i fer fondo, preparem tot el material, menjar, roba, bateries…
A les 12:50 arranquem en direcció la Torre de la Palanca, on hi ha la Sima de la Cornisa hi ha 500m de desnivell positiu arribem a les 14:05. Una vegada allà tenim de rapelar  per la cornisa 60m negatius  fins poder arribar a la boca de la Sima. Ens organitzem en dos grups per baixar (Equip A: Albert i Carlos i Equip B: Luis i Alfonso) , tenim d’arribar fins a -900, durant la baixada ens agruparem a -450m. i -700m.
El grup A va revisant instal·lació, ja que les del exterior estan un tocades i per dins un poc.
A les 19:00 arribem al campament de -700m on el revisem i poc després arriba l’equip B.  Agafem aigua i arranquem, a les 21:20 arribem finalment al campament de -900m , serà casa nostra durant uns dies. Li fem alguna ampliació amb cordinos, fem el sopar  i a les 00:30 ens anem a dormir.
Dia 22 de setembre.
Ens despertem a les 10:15 i fem dos grups; el de Punta (Luis i Carlos) i el de reforç (Albert i Alfonso) en arribar on puguin. L’equip de Punta volem arribar al fons, amb un o dos dies el que faci falta. Ens deixem dues hores de diferencia. A les 12:00 sortim del campament , i ens endúiem els 100m de corda que vam agafar a Madrid. A les 13:30 arribem a la cota -1.180m, aquí agafem tres petates per poder equipar a partir de la cota -1.340m. Vam trobar incògnites topogràfiques, dins dels pous, passamans… després de unes rampes que no avances gaire i guarretes vàrem clavar varis cargols autoroscants.
Arribem al pozo dels 40cm hasta el cielo P-70m, ens pensàvem que seria una estretor, però vam vore que no era així. Era ample en una gran finestra d’entrada, formada per una capçalera de pouet i passamans, pèndul més complicat del que ens pensàvem. Deixem la capçalera i passamà instal·lat , i ens quedem sense material, a la cota 1.340m i a les 19:20 retornem al campament de -900m, de pujada recollim aigua en un dels pocs lloc que corre, per poder beure i cuina.
Trobem al  equip de Reforc, ells van arribar fins a la cota -1150m de profunditat. Van comentar que cert equipaments que estaven algo precaris an naturals i coordinos, tenien rao natros també  varem rectificar alguns equipaments d’algunes de les capçaleres. A la 1:00 ens gitem a a dormir.
Dia 23 de setembre.
Ens despertem a les 9:45, l’equip de punta Luis i Carlos, es prepara per fer la cota màxima. L’equip de suport pujarà fins al campament de -700m, descansaran unes hores i sortiran a la superfície.
A les 12:55 arranquem l’equip de punta, per a fer la cota màxima, passem per -1.100m i agafem el material que havíem deixat, a les 15:55 arribem a -1.340m on tenim de continuar la instal·lació , anem baixant trobant alguna complicació, arribem al Pozo del Dedo, amb molt de fang per les parets i algunes incògnites i al final arribem al col·lector, aigua molt fresca i amb molts de minerals, anem continuant pel col·lector, avançant entres passos estres de fang i aigua, al final trobem les cascades. Tallem unes cordes per poder arriba al final, ja que no havíem contat amb elles per poder arriba al final de tot. Jo crec que no volien arribar fins allà dins. Instal·lem els pous amb naturals i cames banyades i cap a baix, ens falten 5 o 6m, per arribar al fons, però és igual, ja que sols hi ha una bassa d’aigua formant un sifó, que l’únic que ens faria seria banyar-mos del tot.
Tornem al campament de -900m.

 

Dia 24 de setembre.
A la 1:20 de la matinada arribem , sopem i comentem  la jugada, a 3:30 ens gitem a dormir.
A les 13:30 ens despertem , esmorzem fort, perquè  pujarem 900m positius fins a la superfície, més 60m fins a la cornisa i finalment baixar -500m fins al campament base a Collado Jermoso.
Fem l’inventari del campament , deixem un bidó estanc que s’ompliga a un gotagota. Comencem a pujar a les 15:45, arribem al campament de 700m a les 18:35, una altra tirada fins al campament de -450m , que no esta muntat. Mengem un poc i a les 22:30 pugem el Pozo del Bebe, mengem algo més i  continuem.
L’equip de suport,  surt ben de mati des de -700m fins a la superfície al voltant de les 11:30 del mati aconsegueix sortir a l’exterior. Durant la tarda descansen i a la nit es peguen un bon soparet al refugi, celebrant un total de 70h i una cota màxima de -1.150m.
Dia 25 de setembre.
A les 00:10 finalment estem fora, fot una rasca terrible, estem a -3ºC, remuntem els 60m fins a la cornisa i tot fosc i molt contents baixem fins al campament de Collado Jermoso. A la 1:30 perfi arribem i donem per acabada la jornada, comentem abans de dormir les anectodes del dia. Ens despedim de Alfonso que marxa aviat.
A les 11:00comencem a plegar les tendes i tota la broossa que tenim de baixar, a les 13:30 marxem cap al cotxe, dient tornarem a Picos, però a la Cornisa no ja que la faena ja esta feta. A les 15:15 ja estem al cotxe, de baixada  parem a un rierol, a rentar-mos un poc, després parem a menjar uns entrecots on celebrem tots record personals de profunditat i com de temps.
Arribem a Benicassim on passem la nit, Albert i jo  no hem acabat l’aventura, tenim d’arribar encara a Tortosa.
BY CANTERO

DADES TÈCNIQUES
Equip de punta: 80h45’
Equip de suport: 70h
Metres instal·lats per nosaltres 1050m de desnivell negatiu, instal·lats en les dos campanyes, per Luis, Alfono i Jo.
500kg de material
2350m de corda
25 petates
300 xapes i mosquetons

2 respuestas a “SIMA DE LA CORNISA: 8a cavitat més profunda de la Terra.”

  1. Anònim dice:

    Sou uns cracks. Habere si algun dia podem acompanyar-vos a una aventura d'aquesta magnitud. Seguiu aixi.

  2. Igor M. dice:

    Buscant fotos i més informació de les "deepest caves on the earth" i va i trove a un dels germans Almela o_o Serà veritat el que diuen de "el mundo es un pañuelo"? Jo també vaig anar al mateix col·legi Lluis Revest… M'he llegit les 4 parts de la sima de cornisa cavitats-subterrànies i m'ha paregut interesantíssim. Tant que vull visitar algunes coves de Castelló encara que siga només entrar que això de escalar me dona respecte xD Ja savia de fa temps que teniu molta afició en fer maratons i l'espeologia, pero no tenia ni idea fins a quin nivell! Recollins! kilometre i mig? No ho tinc clar però crec que no son molts els que han arrivat a tant, veritat?

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.