UEC Tortosa – Espeleo i Barrancs

Secció Barrancs i Espeleologia de la Uec de Tortosa

AVENC DEL CAMÍ DE LA XÀQUERA

5 febrero 2014 per uecbarrancs

Última hora, la Xàquera ja arriva als -180 metres de profunditat.


Aquest cop ens vam reunir 11 espeleòlegs per dirigir-nos al tercer avenc més fondo de Tarragona amb 177’2 metres, ja que tots en teníem moltes ganes i al final vam trobar el dia.
La nit anterior vam dormir a l’impressionant casa del Peluquero, que pensava que seria una casa enmig del monte i em vaig trobar un xalet a primera línea de mar! El dissabte la nit vam sopar al xalet el menú de degustació de Cantero, uns pollastres farcits de sobrassada a la brasa, tot un luxe. Bé, desprès d’unes quantes rises, vam marxar a dormir que el dia següent ens esperava una llarga jornada d’espeleo.
El diumenge desprès d’aixecar-nos i esmorzar bé, vam passar abans pel bar, i desprès direcció a l’avenc. Resulta que vam deixar els cotxes al coll més ventós per canviar-nos i enganxar la sendera cap a l’avenc, d’uns 30 minuts. Al ser tants, ens vam dividir en 3 grups, els que instal·làvem i anirien a desobstruir un pas i 2 grups més que aniríem a visitar el forat. El primer grup eren Cantero, Tomàs, Pep, Albert i Toni; el segon grup eren Ricard, Helena i Barquero; i el tercer grup érem Vicent, Cucala i Sarai.
Un cop al forat, desprès d’una llarga espera vam començar a entrar. Només l’entrada ja era un pas molt estret, que no tots vam passar, vam ser un grup menys.

Quan vam superar el pas estret vam anar a parar al passamà que ens duia a la capçalera del pou de 25 metres, un lloc perillós perquè hi havia molta pedra solta. Aquest avenc és tota una diaclasa, no molt ampla. Vam anar descendint uns quants pous més i a mesura que baixàvem ens vam anar topant amb molta formació de gran qualitat per tractar-se d’una diaclasa. La primera sala amb formació va ser la sala del Llac, on s’accedia amb una petita grimpada, i com diu el nom indicava, hi havia un petit llac.
Més endavant, desprès de descendir fins un altre pou, vam sortir a la sala del Peluquero de Bin Laden, un nom molt peculiar degut als dos companys que ho van descobrir, Tomàs i Pep. D’allí hi ha dos possibilitats, o bé anar pel pas de la Discòrdia o pel pas de la Glòria. Nosaltres ens vam guiar pel pas de la Glòria, un pas algo estret però molt agraït, ja que no forces la posició, almenys de baixada.
La nostra direcció era la Gran Galeria de la Xàquera, on s’arribava amb unes desgrimpades molt exposades, que almenys a mi em vam fer baixar el ritme de cop. La Sala Gran com el seu nom indica era prou gran i a més amb una formació espectacular, grans colades, columnes, estalagmites, estalactites, excèntriques…

Quan érem aquí ens vam reunir amb dos persones més del primer grup, el Tomàs i el Toni. Tomàs ens va fer de guía. Aquella sala acaba amb el Pouet de Cantero, un pou molt estret que donava a una sala de reduïdes dimensions… i sí no pregunteu-li a Barquero. Al veure el difícil que era sortir-ne, ja no va entrar ningú més.

Com es pot veure a la topo, vam tirar enrere per poder veure tota la cova, i per això vam haver de baixar pel pou Camelot, ple de colades. Mentre estàvem descendint van començar la desobstrucció…que cada vegada que els sentia se’m feia el cor petit. Com més a prop estàvem més retronava per la sala, fins que, al cap d’una estona, es va sentir un crit d’alegria. Per fi havíem desobstruït el pas! El pas, que no apareix a la topografia, és extremadament estret i dóna a una petita sala amb formació, però acaba allí.

Finalment, ens vam hidratar i vam començar a pujar. En total vam estar sobre unes 7-8 hores a l’interior, on per acabar de rematar ens quedava el pas estret del principi, el qual no vaig poder superar desprès d’estar lluitant una estona per poder sortir-ne, però allí estaven tots els altres companys per estirar-me.
Vam tornar cap al cotxe, en plena nit, on en ser allí ens vam canviar i vam prendre un té calentet per recobrar algo de forces i poder tornar a casa amb el cotxe.
L’activitat ha estat realitzada per:
Cantero, Tomàs el Peluquero, Pep o Bin Laden, Albert, Barquero, Helena, Ricard, Cuacala, Toni, Vicent i jo mateixa, Sarai.
Gràcies a les tasques del primer equip format per Cantero, Tomàs, Pep, Albert i Toni es va descobrir la última sala de l’avenc. Enhorabona equip!
Us animo a visitar aquest bonic avenc!


Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.