12 diciembre 2013 per uecbarrancs
Espeleofinde als Ports. Polit i Cp-6
Este cap de setmana per fugir del fred ens hem ficat sota terra, El divendres 6 de Desembre vam anar Sarai, Anna i jo (Toni) a fer el avenc del Polit. Pujar a la mola ja va ser una aventura ja que encara quedava molta neu en la pista. Una vegada al parking vam buscar el forat d’entrada, el qual es molt fácil de trobar ja que esta molt prop de la pista.
Entrem a l’avenc per un pou amb una boca de petites dimensions, un cop passat aquest pas estrèt iniciem la part volada del pou que ens deixarà a la Sala Gran. En aquesta sala hi trobarem lammajor part de les formacions de la cova, per no dir totes, i algunes restes d’arbres cremats. Un pou de 10 metres ens conduiex a la següent sala (Sala Petita i Sala blocs) on travessem un caos de blocs seguint unes petites marques vermelles fins arribar a un seguit de desgrimpades, algunes de les quals equipem amb corda ja que el terra està molt descompost i oscil·len els 6 metres. Un últim pou de sis metres ens condueix a la Sala Volada i als dos pous que donen accés a la Sala Mali. Nosaltres decidim descendir per la via de la Y ja que ens han avisat que hi ha molta caiguda de pedres i que aquesta ens protegirà més; Toni equipa el passamà i la Y inicial, ambdós molt atlètics, i comença a descendre el pou… L’avenc es troba equipat amb parabolts i xapes de inox.
Un cop estem els tres a baix fem un petit descans, mengem, ens hidratem i… com no podia ser d’una altre manera, Toni comença a explorar tots els forats de la sala fins que en troba un que continua aball entremig d’un caos de blocs un xic precari. Descendim els tres per l’estret caos de blocs, desobstruint algun pas que havia quedat tapat per la caiguda d’alguna pedra fins que arribem a un pas impracticable, el final del nostre descens.
Ara toca pujar, començem a remuntar sense cap problema tots el pous fins arribar a la sortida i de nou al cotxe. Al baixar a Roquetes anem, com no, a celebrarlo amb birres i l’anna amb xocolata suis.
El disabte 7 tornem a pujar als Ports, aquest cop anem Sarai, Juli i jo, el nostre destí Cp-6, ens han parlat tantes vegades de la gatera cosmica que tots estem una mica nerviosos. Aquesta vegada la pujada es al Caro, açi no queda neu a la carretera nomes hi ha unes taques de neu per la vorera. Aparquem en una curva a dreta abans de arribar a les antenes i començem a caminar en busca de l’avenc. Les coordenades de espeleoindex son aproximades, i tan aproximades, el que ens fa perdre molt de temps buscant l’avenc, despres de trucar un parell de vegades a Anna i donar moltes voltes per la canal a on debia de estar vam aconseguir trobar el forat, ha passat casi 2 hores, son le 12 del migdia i decidim entrar i arrribar fins a on pugem.
Nomes començar ve la famosa gatera cosmica, un tubo molt vertical i molt estret, la primera en baixar es Sarai que es la mes petita, despres baixa Juli i ara toca passar les saques, menuda feinada, i per ultim baixo jo, al arribar a la part mes estreta noto que toco amb tot el cos les paredes pero la gravetat ajuda i baixo sense problemes, en el meu cap no deixo de preguntarme com pujarem, per sort vam montar una corda per baixar la gatera a mes la gatera acaba en un pou de 11m (precaució).
L’avenc es troba equipat en fixe pero hi ha que portar algunes cordes ja que hi ha desgrimpades molt exposades i un pas abans del meandre de la dutxa que es millor asegurar muntant un pasama.
El descens es molt exigent ja que hi ha moltes desgrimpades i pasos estrets, la fondaria hi ha que guanyarsela amb molt d’esforç. Tras quasi sis hores sense parar arribem al pou de 24m despres del meandre de la dutxa (aprox. -200m) punt en el cual decidim donarnos la volta ja que son les 7 de la vesprada i no voliem surtir mes tard de les 12 de la nit que era la hora maxima de sortida que haviem dit a l’Anna.
La pujada es fa molt molt dura ja que estem sense aigua i amb molt poc menjar, a Sarai li va donar una petita pajara i a mi el triceps no deixen de enramparse, pujem poc a poc fins que arribem de nou a la gatera cosmica i tal i com imaginavem lo dificil no era baixar si no pujar, començe jo la pujada i al arribar al lloc mes estret m’he de llevar l’arnes pues no paso amb el, com puc dintre de la gatera me llevo l’arnes i continue pujant fins arribar fora del pas, la seguent en pujar es Sarai, despres les saques que de nou es lo pijor de tot i per fi l’ultim en sortit es Juli. Son les 12:30 de la nit i estem tots fora. Que gran jornada de esforç!!