«Canal de la Corba d’Alfara»
L’últim cop que vam anar a fer la Vall Figuera, vam deixar els cotxes a l’anomenada Corba d’Alfara. És la corba de 180º que hi ha pujant al Port, uns cinc-cents metres després de la Font del Caragol, des d’on es pot divisar el poble d’Alfara.
Des d’allí vam començar l’aproximació al barranc, i ens vam fixar, que la primera barrancada, pareixia engorjar-se més avall.
Uns dies després, vam entrar des de la Vall Cervera, per mirar que hi havia. Vam poder arribar fins a la base de la Canal, on descobrirem que algú ens havia passat davant, i ja estava instal.lat. Llavors només quedava trobar un retorn ràpid fins a la Corba, on deixaríem el cotxe per descendre-la.
Un cop localitzat, decidim anar-hi, sense gaires esperances de trobar gran cosa, perquè sinó n’haguerem sentit a parlar. Vam sortir de la Corba d’Alfara, i en deu minuts, estàvem a la llera del barranc. Vam continuar baixant per una espesa vegetació, fins que vam arribar al primer ràpel. Un cop allí, comprovàrem que la cosa pintava millor del que esperavem. Un primer ràpel d’aproximació, ens deixava a la capçalera d’una preciosa canal, amb 27m de desnivell i una bonica cova a meitat, on hi xorrava l’aigua. Després de dos ràpels més, tots molt ben instal.lats, vam arribar al impressionant ràpel, fraccionat en 15m i 35m, i després un altre de curt. Així, dos hores després del primer ràpel, arribem al final de la canal.
Sens dubte, és una petita meravella, que ha passat molts anys desapercebuda als caçadors de barrancs. Des d’aquí, donem l’enhorabona al anònim que l’ha instal.lat, per la bona feina que ha fet. A l’espera que descobrim quin nom li va posar, hem decidit dir-li, la Canal de la Corba d’Alfara. Com que pensem que una cosa així, te que estar publicada perquè la puga gaudir tothom, vam fer la topo.
 |
Per al retorn, vam seguir per la banda esquerra del barranc, per desprès creuar-lo, i continuar mantenint altura, per un gran caos de blocs i grava, uns tres-cents metres, fins que ens vam encarar a una gran canal, que puja directe a la Corba d’Alfara. Els primers metres s’han de fer grimpant, per una canal de roca i grava, en direcció a la paret d’enfront. I un tros més amunt comences a encarar-te cap a la dreta, en busca de la capçalera de la canal, pel mig d’un vegetació molt abundant a troços. A nosaltres ens va costar una hora i mitja.
És la pujada més directa, però possiblement la més dura també. Sinó s’ha de pujar per les Gúbies o sortir fins al final de la vall i fer una combinació de cotxes prou llarga.
Recordo haber fet aquesta canal a finals dels anys 80 conjuntament amb Mauro i utilitzant la mateixa via de sortida que vosaltres.( Dureta, pero bona)
No li varem ficar cap nom. Voliem veure si estaria be per-ha cursets, equiparla en fixe i fer la sortida de la Vallfiguera amb tecnica d' espeleo.
A les fotos m´ha semblat veure bagues de corda, plaques i maillons que em suposo s'han colocat en algun nou descens mes recent.
Carlos Martinez.
la vam equipar lo 21-4-2012 Josep, Toni, Mario i servidor. Creiem que era el primer cop que es baixava ja que no vam trobar ni un sol cordino a cap arbre, clar que als 80' es deixava poc o res de material si no era imprescindible, i a la canal tens força naturals.
està netejat el camí d'accès sense res de vegetació per una tartera lateral (no hi han fites ni res)i ha un bon retorn sense vegetacio seguint una serie de tarteres cap a la sendera del pujador de les Gúbies (2h.)
posteriorment vaig tornar a ensenar-li a Nuria i vam treure dos saques grans plenes de ferralla, plastics i tota clase de merda de quan abocaven les deixalles per la corva d'Alfara avall. no cal dir que això va ser mes costos que equipar-lo.
a mi particularment prefereixo dir-li Canal de la Tossa de la Reina.
també es interessant al hivern despres de nevades i vent ja que es forma al primer rapel una magnífica cascada de gel ben encaixada.
David Tomàs.
Molt bé, ja he fet una entrada nova rectificant el nom de la Canal. He afegit l'enllaç a aquesta crónica.