La «Graella» de Guara
31 enero 2011 per uecbarrancs
Si, no m’he equivocat, he escrit «Graella de Guara» en lloc de «Grallera de Guara», a simple vista hi ha grans diferències entre un terme hi un altre, però, a «falta de vino buenas son tortas», que diuen los castellans.
Aquest cap de setmana teníem permís per fer La Grallera de Guara, amb el seu pou d’entrada en forma de cilindre vertical de 280 metres de caiguda lliure, sens dubte el cap de setmana era un dels esperats per tots nosaltres, però la meteo ens ha fet una mala passada.
Duran la setmana veiem com el temps anava empitjorant, inclús va nevar al Port, però les webcams de Sabiñanigo ens confirmaven que el temporal de llevant estava deixant més mal temps a la costa que a l’interior, i per això vam decidir anar igualment, la casualitat va ser que la gran nevada caigues la nit del divendres al dissabte, i per tant no vam previndreu a temps, i quan vam arribar allí sobre les 10 del matí ens vam trobar més de 25cm de neu a la carretera que ens va complicar l’existència fins al punt de quedar atrapats a la cuneta d’una corba amb massa neu.
Vist el panorama vam decidir ficar les cadenes als vehicles i arribar a l’inici de la pista que ens portaria a la Grallera en un total de 17km, però impracticables per als vehicles en aquell estat. I finalment varem decidir pujar caminant fins mes o menys la meitat d’aquesta pista per arribar al Refugio de los Fenales, que és on pensàvem passar la nit al sortir de l’avenc.
El panorama us el podeu imaginar, no anàvem preparats per caminar per tanta neu, i menys per portar tot lo fato de dormir i mejar fins al refugi, així que vam tenir que improvisar en los makutos d’espele i cordinos i mosquetons per penjar-hi el material que no cabia a dintre.
Al final, un total de 3 llaunes de cervesa per cap, una garrafa de 5 litros de vi, carn per a rostir , la graella, i 7 tipos mal uniformats (dos de l’ESPEMO, un del EC de Gracia i quatre de la UEC) pujant per aquells paratges que ens oferien unes vistes espectaculars.
Varem tardar 2h 30 min a arribar caminant al refugi, en concret a les 16h, i vam passar la tarde buscant llenya seca i intentant encendre un foc que al cap de 6 hores de batallar incesantment vam aconseguir mantindre i fer brases per rostir carn, encara que ja havíem anat fent faena en lo fogonet i lo cocinero Cantero.
Per a que us imagineu lo fred que feia, quan vam arribar dins hi havia una garrafa de 5litres d’aigua totalment congelada, i tot i encendre el foc i estar natros dins no va fer la més mínima intenció descongelar-se!
A les 22:30 ja estàvem al sac, i ens varem aixecar a les 8 per baixar fins al cotxe envoltats del mateix paisatge que el dia anterior.
Aquí podeu llegir la crònica de Cristian (Espeleo club de Gracia) que ens va acompanyar en l’aventura.