UEC Tortosa – Espeleo i Barrancs

Secció Barrancs i Espeleologia de la Uec de Tortosa

Crònica d’una repetició repetida. Gavarnie expirience.

13 septiembre 2008 per uecbarrancs

Com tots sabreu, ara ja fa un mes varem tenir que sortir en helicòpter en l’intent frustrat de fer la primera repetició de la via oberta en estil barranquista a la Gran Cascada de Gavarnie. Doncs be, tres setmanes després, els dies 29 i 30 d’Agost, varem tornar a repetir la primera repetició de la via, en l’objectiu de recuperar tot el material que ens havíem deixat a la paret.

A l’equip format inicialment per Amancio, Jose i jo (Joan), sens va incorporar el David (el-bannanas), ja que una de les coses que ens va traumatitzar mes va ser tenir que portar tant de material entre tres persones, i d’aquesta manera ens podríem repartir un poc mes el pes.
El plantejament d’aquesta vegada era el mateix que al primer intent, però intentaríem fer el bivac a la capçalera mateix de la cascada per tal de tenir mes marge de temps per solucionar possibles problemes en el descens.

En total aquest cop van ser casi 10 hores d’aproximació esgotadora fins a la capçalera mateix de la Gran Cascada, on just després de rapelar les dues faixes superiors varem trobar un bloc que amb unes reformes a càrrec de Pelacañas S.L. va passar de ser de dues places a ser de quatre on fins i tot vam estar a punt de posar sol radiant, però al final varem preferir dormir sobre el plàstic que havia portat Jose, ja que estàvem bastant cansats d’haver tret terra amb els piolets.

El dia següent a les 8 del matí ja estàvem amb els arnesos col·locats i els makutos preparats. Varem fer una última repassada mental dels moviments de corda per no tenir els mateixos problemes que la vegada anterior, i un cop organitzats i preparats psicològicament per al que pogués passar, ja estàvem llestos per enfrontar-nos de nou als 480 metres de la cascada.

No era el primer cop, però la sortida a la vertical de la cascada hem va ficar el cor a 100, hem van venir al cap tots els mals records de la primera vegada, des d’allí podia veure la repisa on havíem passat la terrible nit inoblidable, i pensava en el gran savi que va dir allò de ” l’esser humà és l’únic animal que entropessa dos cops amb la mateixa pedra “, i esperava que no ens tornes a passar res similar.

Aquest cop portàvem tres cordes, una de 90, 120 i 200, el primer ràpel d’aproximació a la vertical (10m) el varem fer amb la punta de la corda de 200, el següent (80m) el vam instal·lar amb fixe amb el 90, i posteriorment el recuperaríem amb el 200, ho vam fer així per que d’aquesta manera teníem el 120 lliure per fer el tercer ràpel (110) fins a la repisa on l’altre cop vam clavar la reunió d’emergència, i des d’allí vam tornar a recuperar les tres cordes, el 120 amb el 200. D’aquesta manera es pot fer la cascada amb grups de mes de dos persones (max 5) amb solament tres cordes, ja que a les altres reunions només caben dues persones. Va ser aquí on vam tenir el problema l’altra vegada, ja que no vam poder recuperar les cordes del ràpel següent a la repisa, i per a sorpresa nostra, ens vam trobar les cordes encara enganxades a la reunió, ens va sobtar per que pensàvem que el vent o les pedres les haurien tallat. Vam comprovar on i per que s’havia enganxat el nus d’unió, i ens vam lamentar per no haver-ho previst mentre baixàvem, ja que es veia clarament una fissura al fons del diedre on era impossible que no s’enganxessin.

El aquell moment vam veure l’helicopter dels gendarmes que ens estaven controlant el descens i mirant que no tinguesem cap problema, ja que els hi havíem dit que tornariem a intentar-ho aquell dia, van estar una estona mirant i donant voltes al circ per després marxar al veure que tot ens anaba bé.
Un cop recuperades totes les cordes a la repisa que vam batejar com a “repisa de la infàmia” vam fer un petit ràpel de 10m fins la reunió del 150, on caben solament dues persones. El 150 ens va deixar ja a la gran repisa on vam fer el bivac d’emergència l’altra vegada, i d’on ens va tenir que treure l’helicòpter. Des d’aquí vam recuperar la corda de 200 amb el 120 unida a una de les cordes que ens havíem deixat el primer cop.
La veritat es que va sortir tot perfecte, estàvem a la gran repisa amb totes les cordes i tot el material recuperat del primer intent, el Jose era el que estava mes content, per que va trobar la càmera de fotos que s’havia deixat a la repisa, i encara li quedava bateria per fer mes fotos.

Disfrutant del moment però sense perdre el temps, vam buscar la reunió de l’últim ràpel (130) que estava justament davant del bloc on vam passar la nit l’altre cop, i al cap d’una estona ja estàvem tots a baix celebrant l’èxit d’aquesta repetició repetida.

Joan Sabaté


3 respuestas a “Crònica d’una repetició repetida. Gavarnie expirience.”

  1. Skpat@ya dice:

    Ei enhorabona pel descens, pinta impresionant
    Vinga salut i canya

  2. saba dice:

    merci tio, sens dubte crec que es un dels descensos mes espectaculars del planeta.

    salut

  3. segur que la birra recuperadora ja no va ser tan amarga com la primera vegada!
    Felicitats per la primera repetició repetida!

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *