UEC Tortosa – Espeleo i Barrancs

Secció Barrancs i Espeleologia de la Uec de Tortosa

Cap de setmana pels barrancs de Hautes-Pyrénées i Sobrarbe.

4 agosto 2008 per uecbarrancs

Una setmana més ens reunim divendres a la nit al refugi lliure d’Escalona. Natros los de les Terres de l’Ebre i els companys de la Plana, però no la del Montsià, sinó de Vic.

El dissabte vam començar fen un dels clàssics descens de la Hautes-Pyrénées, el Neste de Saux inf, situat molt a prop del túnel de Bielsa-Aragnouet, exactament al poble de Chaubère. Es tracta d’un descens molt ben excavat en dos trams, amb successió de ràpels molt continuats i tècnics a causa del cabal.

Una vegada acabat el descens del Saux, sense treure’ns el neoprè, vam realitza en Neste de Géla al mateix encreuament de l’estació d’esquí de Piau-Engaly. És un barranc un poc Ponzonya, però com tots sempre te algun raconet guapo.


Després de dinar i fer la petita migdiada de 15min, creuem el túnel i entrem al Sobrarbe en busca del Barranco Trigoniero. Situat al davant de l’aduana espanyola, es tracta d’un barranc excavat, sense arribar a ser engorjat, amb ràpels, salts i algun tobogan.

Acabem vora les 7 de la tarda, però encara hi ha algú, que li falta arribar al orgasme barrakero. I alguns decideixen anar a fer el Arroyo de la Pinarra.

A la nit fem un soparet al fons de la vall de Pineta, on també farem un vivac, per al dia següent poder sortir directament cap al Barranco de Lalarri superior.

Ens aixequem el diumenge a les 7:00, esmorzem i cap amunt en direcció a la Munia. L’accés es un dels més llargs que podem trobar al Pirineu, però es molt gratificant poder veure les vistes del Balco de Pineta, Monte Perdido, Cilindro, etc. Una vegada arribem a la capçalera comencem el descens tots, però desprès del primer tram les fèmines decideixen abandonar el descens a causa del fort cabal. Chusa s’ofereix voluntari para guiar-les, com a experimentat guia d’alta muntanya que és. Continuem, però abans d’arribar al canaló, dos surten del barranc per una escapatòria i d’aquesta manera poder muntar un ràpel guiat. Seguim el descens fins al final, superant tots els obstacles obstacles amb el fort cabal, una any més trèiem la conclusió que possiblement sigui un dels millors barrancs del Pirineu.

I per acabar el RicardVic, ens va prepara un vermut, per celebrar que ja a passat la línia dels 40.

Fotos>>>
Fotos Chusa>>>

Mes fotos:

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.