Barranquisme a les conques del Riu Aragón-Subordán i Veral.
Seguint en la tònica estiuenca, cap de setmana que podem, al Piri anem. Aquesta vegada hem tingut de marxar un poc més lluny, ja que no volem repetir barrancs i solament volem fer els més atractius. El lloc triat és la conca del riu Aragón-Subordán i Veral. El dissabte vam fer la Barranc de Estribiella, Boca del Infierno i barranc del Hospital o de Siresa, acompanyats de Ricardvic i la Feli. El Diumenge vam fer un la Foz de Fago després d’haver tingut una nit un poc moguda per culpa de les tronades, però al final vam poder dormir dins d’un graner.
Barranc de Estribiella, localitzat a peu d’una massís calcari de 2.300m i al mateix moment a la porta d’entrada de la Selva de Oza, un des boscos més bonics del Pirineus. El barranc esta diferenciat per dos trams, nosaltres solament vam realitza el superior, ja que és el més esportiu, ràpels, completament enllaçats donant-li un ambient bastant vertical.
La Boca del Infierno, és una de les goles més espectacular que hem realitzat mai. Excavada en calcari, crea una successió de salts i passadissos inundats de gran bellesa.
Barranc del Hospital o de Siresa, desemboca al riu Aragón-Subordán a l’altura de Siresa el poblet que esta un poc més amunt que Echo. Barranc bastant desconegut, no te gran cosa però és entretingut, excavat amb Flysch, amb espectaculars plegaments durant tot el descens.
Foz de Fago o de Majones, entremig d’aquets dos pobles, un d’ell famós perquè van pelar l’alcalde. Un descens dels grans clàssics, per ser un barranc molt divertit amb multitud de salt, passadissos inundats, ràpels, en una aigua verda i cristal·lina en un magnífic ambient de gola.