UEC Tortosa – Espeleo i Barrancs

Secció Barrancs i Espeleologia de la Uec de Tortosa

Palomeras del Fornocal, Basender y Argantín (Guara, 17-05-2008)

19 mayo 2008 per uecbarrancs

(crònica de Ocs)
El passat dissabte vam pujar a Guara (primer cop que visitem la zona per a fer barrancs) a fer el Palomeras de Fornocal, Sarratanás y Basender, encara que al final un grup d’uns 25 gabatxos i uns núvols que amenaçaven tronada per tots els costats van fer que dessistíssim del Sarratanás per anar a fer primer el Basender i després l’Argantín.

Sortíem a les 6:30 de Tortosa i a les 9:00 hores aproximadament estavem fent el café a Colungo per a poder entrar a les 10:00 hores al Palomeras. Tota la zona de Guara baixa amb força aigua
de manera que prèvia comprovació del cabal del Fornocal (ja que s’ha de creuar per tornar al cotxe) i veure que no presentaba cap inconvenient, ens varem endinsar dintre el Palomeras el meu germà i jo. El cabal dintre aquest petit engorjat de més o menys 200 metres de longitut no presentaba cap inconvenient a l’hora d’avançar. Un cop acabat, enfront mateix puja un sender ben marcat i sense cap dificultat que et deixava a la carretera per anar a buscar el cotxe.

Acabat el primer barranc, fem un mos i marxem cap al Basender després de dessistir del Sarratanás. Allí comprovem que el Vero baixa amb força i un guía ens avisa que creuar-lo a la sortida del Basender no ens ha de portar cap dificultat sempre i quan no portem nens (no era el cas!). Dintre el Basender, un barranc que sempre està sec, corria un fil d’aigua, fet que indica com està tota la zona en general. Aquest barranc em recorda la Vallfiguera per les seves dimensions i formacions però en petit. Per a disfrutar en tranquilitat. A l’hora de creuar el Vero en una mica de paciència no vam tenir cap problema (vam creuar juntament amb un grup de manyos que els pobres anaven sense neopré i van perdre la sensibililtat a certes parts a l’hora de fer el creuament). Quan tornavem pel sender cap al parking vam poder comprobar que l’Argantín baixava amb un bon cabal.

Prenem forces de nou al pàrking i plovent anem a fer l’Argantín (el primer tram es prou obert com per a sortir si fes falta). Aquest barranc és molt curtet però la quantitat d’aigua que portava el feia molt atractiu (crec que és una sort poder fer aquests petits barrancs amb aigua) en la seva part més encaixonada. Al final a creuar el Vero un altre cop, això sí, aplicant les “nostres” tècniques d’aigues vives, és a dir, un rossegant el cul pel terra, això sí amb els peus per davant i rodolant (el cas de Jordi) i jo vist lo vist nedant a tot drap per a no fer cap a Alquézar.
Salut

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.