La Gouffre d’Enfer
Aquest diumenge els dos blogmasters ens hem tret una espina que portabem clabada feia molt de temps, ja que per diverses causes encara no habiem pogut fer aquest barranc, catalogat com el mes tècnic dels pirineus. Es tracta d’un barranc que degut a la seva gran zona de captació d’aigues, només es pot fer una epoca molt concreta de l’any, que sol ser d’unes tres a quatre setmanes compreses entre finals de septembre i principis d’octubre (durant l’estiu es fon la majoria de gel de la capçalera), ja que la resta d’any el seu caudal es inhumà. L’altre factor que complica molt el descens és l’engorjament d’algunes zones, que en combinació amb el caudal fan que sigui impossible rapelar directament per dintre l’aigua, i degut a això es tenen que utilitzar infinitat de pasamans recuperables i desviadors per tal de poder progressar.
La veritat es que no ens ho vam pensar massa, i després d’esmorzar ens vam ficar en plan serio i tal i cap a munt! sempre consients que no es tractaba d’un barranc qualsevol i que teniem que anar amb molt de compte. Portabem la feina prou ben feta, ja que gracies als exelents documetns de Laura Samsó, Joan Lluís Haro i l’Andres Martí teniem ven clar que ens trobariem a cadascún del tres trams que vam fer.
