UEC Tortosa – Espeleo i Barrancs

Secció Barrancs i Espeleologia de la Uec de Tortosa

La Gouffre d’Enfer

24 septiembre 2007 per uecbarrancs

Aquest diumenge els dos blogmasters ens hem tret una espina que portabem clabada feia molt de temps, ja que per diverses causes encara no habiem pogut fer aquest barranc, catalogat com el mes tècnic dels pirineus. Es tracta d’un barranc que degut a la seva gran zona de captació d’aigues, només es pot fer una epoca molt concreta de l’any, que sol ser d’unes tres a quatre setmanes compreses entre finals de septembre i principis d’octubre (durant l’estiu es fon la majoria de gel de la capçalera), ja que la resta d’any el seu caudal es inhumà. L’altre factor que complica molt el descens és l’engorjament d’algunes zones, que en combinació amb el caudal fan que sigui impossible rapelar directament per dintre l’aigua, i degut a això es tenen que utilitzar infinitat de pasamans recuperables i desviadors per tal de poder progressar.

Vam marxar dissabte per la tarde, i després de 5 hores de viatge vam arribar a La Vall de Lis amb una pluja fina però continuada i la veritat es que no teniem massa clar que el dia seguent poguessem fer el barranc, ja que el temps no estaba per a bromes. Tant prompte vam arribar ens hem vam anar a vore la cascada final que està a 2 min de l’aparcament, i per a sorpresa nostra el caudal era acceptable, però tot i així seguia plovent. Vam passar la nit en vivac sota una carpa d’un jardi, i gracies a això vam poder sentir que sobre les 4 de la matinada va deixar de ploure. Pel matí a part d’un mal d’esquena brutal gracies a la colxoneta vam comprovar que el cel estaba ceré, però s’estaba evaporant tota l’aigua caiguda els dies abans i s’estaba formant una boira molt espesa.

La veritat es que no ens ho vam pensar massa, i després d’esmorzar ens vam ficar en plan serio i tal i cap a munt! sempre consients que no es tractaba d’un barranc qualsevol i que teniem que anar amb molt de compte. Portabem la feina prou ben feta, ja que gracies als exelents documetns de Laura Samsó, Joan Lluís Haro i l’Andres Martí teniem ven clar que ens trobariem a cadascún del tres trams que vam fer.

Vam fer els tres ultims trams del barranc, i com podreu veure al vídeo cadascun te les seves histories, però sens dubte el mes destacat és el pasamà recuperable dels “inhumans” de l’últim tram, que gracies a ell t’evites caure a un tub impossible de rapelar per la brutalitat de l’aigua que hi passa.

Aquí us deixem unes fotos i el vídeo del descens:


Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *