UEC Tortosa – Espeleo i Barrancs

Secció Barrancs i Espeleologia de la Uec de Tortosa

V CURS D’ESPELEO 2018

8 abril 2018 per Sarai Ramirez

DISSABTE 10/03/18 – NIVELL 2

Aquest any s’ha fet el curs de nivell II d’espeleologia per la UEC de Tortosa, sent un total de 4 cursetistes i realitzant-se el curs en dos caps de setmana, en total 4 dies.

A mi em toca fer la crònica del primer dia del curs, així que allà va..!!

El dissabte 10 d’abril a les 9:00 hores vam quedar a casa de Vicent i Sarai, per agafar material i enfilar cap al lloc de pràctiques que havien preparat per a aquest curs.

Els cursetistes érem jo, Jordi, Gina, Jessica i Tono, encara que Tono no va poder venir el primer dia, i els monitors eren Sarai, Albert Albesa i el mestre Cantero.

Marxem tots cap al Barranc de Sant Antoni, on s’havia equipat varies vies per poder aprendre a instal·lar.

La veritat és que el lloc és espectacular, hi havia preparades varies vies per instal·lar, algunes amb passamans i altres amb reunions penjades. Cada una amb les seves dificultats. Fins i tot, està preparat per poder instal·lar un ràpel guiat.

Cada un de nosaltres vam anar instal·lant baix la atenta mirada dels monitors (que no deixaven passar ni una…).

Així vam passar el dia, amb tot el patir nostre i la paciència dels mestres, que no era poca…

Finalment, vam tenir que marxar corrents, ja que cap a les 17 hores va començar a ploure i ens va agafar a tots a la paret fent feina, ens vam pegar una bona remullada, sort que al bar es passen totes les penes.

No hi ha un bon final d’activitat si no es pot acabar al bar amb una cervesa comentant les jugades.

No puc avançar el que passarà els següents dies del curs, però si puc dir que ha estat un gran curs, he aprés moltíssimes coses i les que em queden encara per assimilar, grans monitors que han fet de professors, els que he nombrat abans i els que van participar els següents dies, i agrair la feinada d‘equipar la zona del barranc de Sant Antoni, ja que és un lloc ideal per aprendre i poder observar amb un cop d’ull com es treballa.

Per finalitzar, a veure si em suspenen i l’any que ve puc tornar a repetir el curs…

Jordi Reverté

DIUMENGE 11/03/18- NIVELL 2

Segon dia. Avui tormen a les pràctiques, començem amb un ràpid repàs dels nusos, i ràpid anem a per feina. Cadascú monta una via. Avui apart de les vies d’ahir fem un ràpel guiat també.
Uns amen muntant els pasamans, fraccionsments, desviadors i demés. Al temps que també aprenem a desinstal·lar. I uns altres anem aprenent a espitar, a posar parabolts…usem l’espitador i el taladro.
Fem un descanset per a dinar i després d’agafar forces continuem.
Anem fent pràctiques d’autosocors, passem nusos, aprenem tècniques de fortuna , a fer un arnes amb el que tinguem, cordino, cintes… tot el que puges tindré a mà en cas d’apur.
I entre baixar i pujar cordes sens passa el dia volant. Toca arreplegar tot.
Estem cansats però contents de tot el que hem après.  Ara ja sols ens queda posar tot en pràctica el proper dia de curs dins les cavitats.
 DFJGD
Jessica Sales
DIUMENGE 18/03/18- NIVELL 2
Són les 7:30 quan la gent comença a despertar-se, això els que han pogut dormir, perqué d’altres gràcies als ronquits i altres sorolls de naturalesa humana nocturna la  nit s’ha fet llarga.
A les 8:00 la gent ja comença a entaular-se i Josep ( guarda del refugi) ens prepara l’esmorçar, que ens servirà per començar un dia força mogut.
Després d’omplir les panxes un geòleg que és diu Hernani ens fa una xerrada sobre la flora i fauna de les coves i avencs, acompanyat de les seves filles Nia i Loa, qui plasmen en dibuixos tota explicació que fa el seu pare.
Una vegada finalitzada la xerrada, força interessant i didàctica per part de l’Hernani ens dirigim cap a la Mola, camp de batalla dels espeleòlegs de les Terres de l’Ebre, allí ens partim en dos grups.
El primer grup compost per Jordi i jo, juntament amb els monitors Jota i Albeseta anem  cap a l’Avenc del Polit. Aquest cop ens acompanyarà Maria que serà qui porti l’avituallament.
L’atre grup està format per Jèssica i Tono, acompanyats perls monitors Cantero i Sarai, qui instal.laran l’Avenc de la Crisis.
Un cop a l’Avenc del Polit es prepara el material i Jordi, per decisió unànime, serà el qui instal·larà mentre jo aniré revisant la instal·lació.
Jota i Albeseta donen aquell punt de pressió a Jordi per tal d’instal·lar en esmero, ja que fa un fred que pela i tot està nevat a l’exterior.
Degut al fred baixem tots al primer pou de 20 i ens reunim a la primera sala i, ara sí , en més tranquilitat, s’instal·la el següent tram, fent Jordi una faena qüasi perfecta en la seva instal·lació, començant fent un passamà i unint cordes per baixar un pou de 10m.
S’arriba a la zona de blocs i entre el caos que presenta aquesta zona anem fen via guiant-nos per les fletxes rojes, una vegada passats els blocs ens trobem davant d’una desgrimpada força exposada i decidim instal·lar corda per baixar, a partir d’aquí començem a tindre problemes de material, no hem fet bé els deures i la part de logística no s’ha organitzat com calia.
Ens trobem davant del pou de 65m i es pot fer de dos maneres, una més mes directa i l’altra més fraccionada, aquesta segona opció és la que teníem que realitzar però per l’error de logística tenim que descartar-la i fer la primera opció, instal·lant així el pou i arribant al fons de l’avenc.
Una vegada instal.lat el pou de 65 fem un mos per agafar forces i Jordi, jo i Albeseta arribem fins al fons de la cavitat, mentre que Jota i Maria s’esperen a la capçelera del pou.
Un cop asolit el fons del pou comença la pujada, sempre més costosa que no pas la baixada i jo, en aquest cas, serà la que vagui desinstal·lant. Després  de 4 hores per les entranyes de la Mola sortim tots fora.
Un cop recollit el material ens tornem a trobar al punt de sortida, al refugi de la UEC, on després de menjar alguna cosa i degustar les birres de rigor, donem per concluit el curs d’espeleo de nivell II de la UEC Tortosa.
Un cop finalitzat el curs i després d’asimilar tota la ‘informació rebuda, cal dir que el curs ha estat molt interessant, els monitors han estat a l’alçada del curs, molt professionals, donant explicacions i solucionant dubtes que anaven sorgint.
 DGSRT
Gina Marin
 
DISSABTE 17/03/18- NIVELL 1

Arribat el segon cap de setmana de curs. Estàvem tots impacients per posar a la pràctica tot l’aprés el cap de setmana anterior. Inclús alguns vam anar a dormir al refugi el dia abans per tal de ser ben d’hora al lloc. Una vegada tots reunits vam fer camí cap a Sabarin, les cares d’emoció parlaven per si soles. Després d’aparcar els cotxes i col·locar-mos el material vam caminar uns cinc minuts fins a la boca de la cova. Una vegada a la boca els nervis estaven a flor de pell, al menys jo… jejej.

La boca és un pou d’uns 7m que dóna a una sala anomenada Sala dels Pastors. Cap al centre de la sala vam baixar pel pou de la discòrdia d’uns 20m volats. La sorpresa va ser meva quan vaig sortir del foradet al qual em vaig ficar el dresler per baixar, davant meu es va obrir un gran espai, era la Sala Joan Sabaté Gelado. Una vegada vaig tocar terra hi havia una rampa d’uns 8m que donava pas a un pou de 4m. Al final del pou vam arribar a la Sala de Vivac des de la qual vam anar a la Sala del Llac on, com el seu nom indica, hi ha un petit llac preciós ple d’estalactites. Després de la foto de rigor ja vam emprendre la tornada cap a la boca. Al sortir ens vam trobar tot ben nevat, va ser inesperat, ja que, això ens va donar una idea del ràpid que passa el temps i l’aïllament del que passa a l’exterior quan estàs dins de la cova. Va ser una experiència fantàstica.

Laia Fontoura

DIUMENGE 18/03/18- NIVELL 1

Després d’haver descansat còmodament al Refugi de la UEC, cursetistes, monitors i demés espeleòlegs, ens reunim al menjador/centre d’operacions per parlar de la sortida a l’avenc, esmorçar i escoltar atentament la xerrada sobre ecologia i medi que Hernani i les seves petites ajudants ens brinden amb rigor i professionalitat.

Una vegada hem carregat forces, ens dirigim a “la Mola” on es troba l’avenc; la boca és prou estreta i per accedir al primer passadís s’ha de superar un petit pas en forma de 4, una vegada passada una estreta galeria, arribem a una sala gran i ampla, on es troba el pou per on es baixa amb un ràpel volat de 34 m. Les sensacions són indescriptibles, als cursetistes ens manca llum per poder admirar realment les dimensions del lloc on ens trobem. Baixat aquest pou,  ens trobem amb un petit ràpel d’uns 11m sobre gran part de roca, arribem a un punt “delicat” de la cavitat que tots aconseguim superar sense més esmenes. Arribem a la sala de blocs on fem una curta parada per reposar líquids i fer algun mos. Ens traiem el material d’ascenció i descensió per corda per anar més lleugers, continuem per una sèrie de galeries més o menys estretes per fer cap a un pas “apretat” i desembocar a una sala anomenada la “Sala de les Banderes”. Es realitzen totes les fotos de rigor al costat de la gran bandera (formació que ens quedem tots admirant durant una bona estona), amb un gran treball d’il·luminació per a tal efecte.

Finalment, iniciem el retorn. Ens costa molt menys del que ens pensàvem perquè part de l’equip va pel pas estret abans nomenat, i l’altra part discorre per una petita galeria equipada amb una corda. En arribar de nou a la sala dels blocs, ens tornem a equipar amb el material de progressió en corda i agafem els “petates”. Decidits, i amb bon ritme, comencem a ascendir el primer ràpel curt i amb roca per fer cap al gran pou. Aquí la cosa es complica una mica, però tot i això, entre ganyols de cansament d’uns i crits d’efusivitat d’altres, els cursetistes aconseguim coronar la capçalera del pou. Entre rialles i cansament, ens dirigim a la galeria de l’entrada, superem el 4, i finalment trobem la sortida que el gran Càtar vigilava atentament.

Cansats, però plens d’energia, tornem al nostre centre d’operacions, per discutir la jugada i gaudir de les últimes hores de la jornada.

Sergio Cantador i Mar Miralles

TOTES LES FOTOS AQUÍ!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *