UEC Tortosa – Espeleo i Barrancs

Secció Barrancs i Espeleologia de la Uec de Tortosa

Travessa Tonio-Cañuela i cova 415

9 novembre 2017 per Vicent

Sortida de calendari

Dijous 2 de Novembre

Són les 7:00 i els despertadors, tan els tecnològics com els naturals, donen la senyal d’alarma per començar un nou dia d’activitat.

Avui ens dividirem ens dos grups. Un primer grup anirà a inspeccionar la cova “calígrafos”, aquest grup està format per : Sarai, Vicent, Jota i Albeseta.

Un altre grup format per: Gina, Maria, Maso, Didac, Pepe i Moises, farà la travessa Tonio-Cañuela.

Després d’esmorzar, preparar material, etc començem la marxa, en aquest cas per entrar a Tonio.

Anem cap a Bustablado i un cop passat el poble enfilem una pista esfaltada que va pujan sense pausa, diuen los del poble que contador traía la llengua per estes costes, natros anem en cotxe i no les notem massa.

Un cop arribat a un descampat de la carretera enfilem una pista forestal que ens porta a un pla d’herba i deixem el cotxe.

 

Ens equipem i després de 15 minuts de pateo ja estem a la boca del forat.

 

La boca es realment petita, sembla mentira que algo tan petit pugue tirar tant.

 

sense mes dilacions començem a rapelar. Ens anem alternan per poder anar avançant.

Els passamans i les instal.lacions estàn totalment instal·lats i amb bon material.

Anem baixant i arribem a la famosa diaclasa estreta. Tots anem passant amb algún cop que altre pero sense cap problema seriós. Els pous mes exposats 48 i 55 es baixen força bé amb dubtes de trobar els passamans pero sense causar problemes.

Ja arriban fem una parada per menjar algo i emprenem els últims pous.

avanç d’arribar a l’últim de 20 es pasa per un meandre on l’aire es nota cada vegada més fort. Per últim fem el famós pou volat de 20 on dona a la sala Olivier Guillaume, ja a la cova cañuela, aquesta sala te 350 metros de llarg per 120 metros de ample.

Es simplemet colosal. Fem una parada per menjar, beure i emprenem la marxa cap a Cañuela.

Després de baixar 80 metros de desnivell per una tartera arrivem a la sortida de la sala, prou ben senyalada amb reflectans i fites, anem caminant i passem per la antesala on unes estalactites descomunals ens donen la benvinguda. Seguim avançant fins trobar-mos a la galeria “10 de agosto” on unes formacions d’estalactites tenen forma d’espasa, en lloc de ser redones son pràcticament planes de la erosió del vent. Els sotres durant tot el recorregut semblen infinits.

Un cop passada la sala ens trobem amb un pou, en teoria el camí es per entremitg del pou però Didac, que després de tindre una xerrada amb Ivan ( propietari de la casa del espeólogo) l’hi comenta un altra ruta no tan exposada i més fàcil, així que fen cas de la intuició de Didac començem la mini aventura, passant per una sala on hi ha sorra fina i els exploradors de la cova feen vivac, seguint une fletxes i la bona orientació de Didac arribem, sense adonar-nos i més ràpid del que pensavem a la base de la escalada que dona a la sala del bulevar.

L’escalada, ja equipada, es fa sense més problemes i començem a travessar el bulevar que és com passejar per un tubo on podria circular un autobús sense cap problema.

Sortin del bulevar arrivem “al arco” on , després de un rapel de 15 la cova té dos bifurcacions totalment oposades.

Natros anem cap a la dreta on després de caminar entre sorra i alguns blocs arribem al passamà final, bastan exposat i bastan llarg. Un cop passat el passamà ja enfilem la sortida amb una gran boca on diuen que durant el dia es veu com surt vapor, com si es tractés l’entrada del infern.

La sortida de la cavitat es molt relliscosa degut a la pendent forta i l’herba banyada.

Arribem a una zona boscosa on anem tirant cap ala dreta, arrivem novament a un prat i després de passar una valla i un pontet sobre el riu ens deixa davant mateix del refugi on dormim. després de fer la birra de costum anem a buscar l’altre cotxe.

COVA C-415.

Ja som a dissabte, últim dia d’activitat, el primer grup format per: Sarai, Vicent, Jota,Albert, Maso i Didac s’envà a fer la travessia Tibia-fresca.

Un altre grup format per : Gina, Maria, Montse, Pinyol, Pepe i Moises anem a intentar trobar una cova poc coneguda com es la C-415.

Després de rebre informació d’Ivan i unes coordenades que no arribem a cuadrar massa emprenem l’aventura.

Marxem direcció Matienzo on 500 metres després del cartell parem el cotxe a la vora de la carretera. Ens passem tot el matí prat amunt prat avall i no trobem el forat d’entrada, una mica malhumorats anem al bar “german”, conegut per espeolegs de la vieja escuela tortosina, a fer unes birres i uns vinets.

Comença a ploure i amb la informació renovada que ens dona un espeòleg anglés (espeòleg des de els anys 60) que també estava al bar, tornem a empendre la búsqueda de la entrada entre mitg la pluja. aquesta vegada l’encertem.

Comença la cova amb un destrepe i un pas de blocs. arribem a una escalada de uns 4 metres on seguim per una tubo on ens obliga anar a 4 potes. despré de passar un passamà arribem a una sala bastant gran on unes excèntriques molt vives i unes estalactites i estalacmites totalment blanques ens recrea la vista d’alló més. Amb el dubte de seguir o tornar decidim tornar ja que portem força hores batallant i el cançament comença a sortir.

Cuan emprenem la sortida la pluja es bastan intensa i arribem totalmet banyats als cotxes, contents per trobar la cova enfilem cap al refu a sopar i a esperar als atres que arriben cuasi bé a les 12 de la nit, també satisfets del dia.

MOISES

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *