UEC Tortosa – Espeleo i Barrancs

Secció Barrancs i Espeleologia de la Uec de Tortosa

Gouffre d’Enfer

6 setembre 2017 per Vicent

Després d’unes vacances plenes d’activitat i conèixer bona gent, la setmana passada vaig rebre una trucada de Dani de PeñaGuara. Em va proposar anar a la Gouffre d’Enfer, diuen que és un dels barrancs més complicats d’Europa, així que vam decidir acompanyar-los.

Dit i fet, divendres a les 20:30h. Albert Tiron i jo (Vicent) arranquem de Tortosa cap a la Vallée du Lys, arribem prop de la 1:30h al parking del barranc on fem nit.

Dissabte matinem poc 7:30h al aire, però els companys Richi, Alberto i Dani encara dormen, entre cafés i “cachondeo” arranquem l’aproximació, un hora de pujada per un bosc on creuem varies vegades el barranc.

A les 11:00h estem a l’entrada del primer tram del barranc, ens equipem i cap a dins.

Els dos primers ràpels de R12 i R3m, ens deixen a una badina on ja toca nedar. Continuem en un R3 seguit d’un passamà de 4m i un R19, la cascada del Vapor. Seguidament un passamà de 3m ens porta a la capçalera de la cascada en “S” fraccionada en R20 , R16 i R21m per fora de l’actiu.

Cascada en “S”

Un resalt de 4m i dos ràpels de 4 i 13m ens porten a una cascada de 20m on la instal·lació està a l’esquerra orogràfica, en un bloc gegant al mig de la llera. Aquest bloc i la gran quantitat de troncs ens fa imaginar en quina força pot arribar a baixar el barranc; i compte amb aquest ràpel que té un roce.

Progressem uns 100m per la llera del riu entre acumulacions d’arbres i blocs, fins arribar a un passamà de 6m, capçalera d’un ràpel de 12m. Més blocs i uns altres R14, R9 i R15- aquest dos últims saltables- ens porten al final del tram 1, on parem un momentet a “intentar” agafar temperatura i fer un mosset.

Cascada Gouffre d’Enfer

Entrem a la segona part del descens, lo primer un salt de 9m i un passamà de 4m ens deixa a la capçalera de la cascada que dóna nom al barranc Gouffre d’Enfer, fraccionem en R25 i R30 saltant una reinstal·lació i baixant per l’actiu sense problemes. Ens trobem al “pasillo del viento”, sense dubte un nom molt encertat, es supera per un passamà de 7m a la dreta orogràfica fins la capçalera de la “cascada du Tube” fraccionada en R13 i R17, pel mig de l’actiu, on fent la següent cascada de 20m acabem el tram 2, més curt però més intens que el primer tram.

Entrem a la tercera i última part del barranc, la més exigent i on arribem gelats de fred. Progressem per diferents cascades de 9, 4, 12 i 17m, (aquesta última saltable des d’una repisa de 7m), fins arribar al rapel nº27, una cascada enrampada on s’acanala l’aigua i agafa força, aquesta ens deixa a la capçalera del “pasamanos de los inhumanos”, que podem dir més del passamà… si lo nom ja ho diu tot.

Pasamanos de los inhumanos

Passat el passamà, un R22 que al final et fica al chorro que baixa casi  de 60m, i ens deixa al “pasillo d’Enfer” (que bé podria dir-se el pasillo del viento 2), fem un R3 i reagrupem.

Ens queda l’última cascada, la cascada d’Enfer un passamà a l’esquerra orogràfica ens deixa a la instal·lació del ràpel nº32, aquest ràpel està fraccionat en 2 parts (R30+R25) per traure la via del aigua i evitar el “chorro” que baixa en violència del “pasillo d’enfer”. Natros no fraccionem, així que baixem per mig de l’actiu, que et copeja com si de pedres es tractés i et marca la línia de baixada sense poder controlar massa la trajectòria.

Cascada d’Enfer

Ja estem baix, la Gouffre d’Enfer a la saca, entre flaixos i aplaudiments dels turistes tornem cap a les furgos, gelats, machacats, però sobretot satisfets.

Gràcies companys per fer aquest descens possible, sou uns cracks.

Equipazo

Ens veiem a la pròxima.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *