UEC Tortosa – Espeleo i Barrancs

Secció Barrancs i Espeleologia de la Uec de Tortosa

IV CURS D’INICIACIÓ AL DESCENS DE BARRANCS II

16 maig 2013 per uecbarrancs

11 de Maig, 7 del matí. Tot i que avui és dissabte, el despertador sona a la mateixa hora que qualsevol altre dia de la setmana, però avui és diferent, perquè enlloc d’anar a treballar, avui toca barranc!!
Anem arribant al lloc on hem quedat, hi ha moltes cares de son. Poc a poc m’envaeix una sensació estranya, una mescla de nerviosisme i temoreta, i penso “ ai mareta meua on m’he ficat!!”, però la veritat es que hi ha moltes ganes.
Ens distribuïm en els cotxes i partim cap al Port, on farem una parada al bar restaurant Pous de la neu, un cafè i cap a la Mola falta gent!!
Ja hem arribat, allí ens trobem amb la resta de companys, ens fiquem el neoprè (segurament és la falta de costum, però com costa!), muntem 4 grups, on hi ha un monitor, 2 ajudants i tres “cursillistes”. Agafem el material i comencem l’aproximació.

Després d’una bona estona per sendera, pujant i baixant, arribem a l’inici del barranc la Paridora. Per sort, el dia ens acompanya i surt el sol, és d’agrair, ja que aquest barranc porta bastanta aigua i no és calenta precisament.
Ens acabem de preparar, revisem material i iniciem el descens. Arriben els primers ràpels i cal posar en pràctica tota la teoria de la setmana anterior. Tot va rodat fins que… arriba el primer salt, recordaré sempre aquest moment, quin tremolor de cames! Salto, no salto… els meus compis Marc i Sergi no han dubtat gens, ja han saltat i estan baix. M’animen, però jo no ho veig clar. Finalment em dic “això ha de pasar per tu”, així que agafo impuls, mig tanco els ulls i salto. Uauuu!! Quina aigua més freda!! Al·lucinant!!!
Continuem el descens, l’entorn és preciós, la companyia molt bona i les hores pasen volant.
Arribem l’últim tram del barranc, ràpel de 35 metres i final. Ens traiem el neoprè i ens posem la roba seca, són vora les 5 de la tarde i hi ha gana, el coc de la Maria, la empanada de la Maira i les freses de la Imma (sort de les dones!!! ).

Pleguem trastos i travessia en 4×4 per pista cap a Valderrobres. El viatge es converteix en una cursa de Rally… la Sandra encara avui està marejada.
Ha sigut un gran dia, i per celebrar-ho sopar de germanor, quatre risses i una copeta, bé alguns ho allarguem fins a dos o tres…
Pasarem nit a una casa equipada per a 11 persones, quan en som el doble, així que s’haurà d’improvisar, uns dormen baix la taula, els altres al passadís, i també contarem amb música ambiental “suspiros profundos – by Cantero”.
Ja estem a diumenge, Barquero ens ha amenaçat, a les 8 hem d’estar llestos, però són les 7:30 i no portem massa angle. De sobte de fons se sent una veueta, vaaaaa!! Amuuuuunt! ! Saltem del llit i a preparar-nos.
Per comença el dia amb energia, cafè i bocata de truita en formatge. En la panxa plena ja podem emprendre el camí, que per cert, és costa amunt.

Al barranc d’avui , Coll Redó, només començar hi ha un ràpel volat de 50 metres. A mitant baixada tinc la gran idea de parar, quedar-me suspesa a l’aire i mirar avall. Uff! Les vistes són espectaculars, però millor continuo que això està molt lluny del terra.

A partir d’ara, el monitor ens fica a examen, vol veure si hem estat atents i si hem aprés, i la manera més eficaç per comprovar-ho és deixar-nos fer a nosaltres. Muntem i desmuntem, tirem i recuperem cordes, lancelot – recogelot (Bé això només ho entendrà una persona, però és una mica llarg de explicar).. pareix que si, la cosa rutlla!

Baixem uns quants ràpels més amb aigua, això rellisca molt, però ja no pateixo tant, confio en que el material aguantarà i en les maniobres de la gent del grup. Comença a amagar-se el sol i fa fresca, així que accelerem una mica, fins arribar a l´últim salt.
Per desgràcia, ja hem arribat al final i el curs ha finalitzat, això si, marxem amb diploma i tot!!
Han sigut dos caps de setmana inoblidables.
Bé, per acabar, felicitar-vos a tots, tant als monitors /ajudants com als alumnes.
Gràcies pel vostre esforç i dedicació.
SALUT I CAMES!!
Aprofito per preguntar: quan fem la pròxima sortida? Hem de practicar que sinó no podrem fer el curs de perfeccionament, jeje.
Per cert Josep Bielsa, gràcies per la paciència i que sàpigues que ja te perdonat el susto del primer dia.
Ahhh! I una última cosa, jo vaig acabar contant l’acudit tal com havia promès, així que a la pròxima expedició algú haurà de complir la seva part: MOLINET – MOLINET!! Jajaja, pensàveu que no me’n recordaria?

by  Eva

2 respostes a “IV CURS D’INICIACIÓ AL DESCENS DE BARRANCS II”

  1. Carai molt bé aquestes cróniques, que arte!!. Com a cursetista puc dir que molt bé el curs!! Felicitats per la feina ben feta, i estic d'acord amb l'Eva, potser hauriem de practicar ¿no? 😉
    Sandra

  2. Manel Onieva Plane ha dit:

    Chiqueta!!encara me done mes peneta no haver estat ara que veig la teua cronica!!ets una maquina!jajajaja…que bona!!
    Tenim que apretar al sinyo molinet per a que mos conte!!jejeje..
    Ens veem a la Fredes-Paüls
    Ara ja ets una crak dels barrancs!!

    Manel Onieva

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *